Paco González Ramírez ©

Actualitzada 29.04.08 11:58

LA COSTERA

BARXETA

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
28,50 m	93 km2	1.121	1.631	1.641	Barxetà/ana

Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és un alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquistada per Jaume I (1208-1276) i donada a Pere Zapata, cavaller català. En 1488 era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V (1683-1746) l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el sen yor del poble, el qual va rebre tota la jurisdicció fins 1647. Des de mitjan segles passat l'emigració, deguda al poc sol conreat, ha delmat la població.

L' església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que ens consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s'aixecava l'original, de 1733, destruïda en la guerra de 1936/39.

Més informació en la xarxa:

• Civis. Sistema d'Informació Municipal
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies
• Gremi de Campaners Valencians
• Localització de Barxeta al País Valencià
• Wikipedia

---

CANALS

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
160 m	21,80 km2	4.695	12.610	13.150	Canalí/ina

El terme de Canals, que compta amb els nuclis de població de Canals, Torre Cerdà i Aiacor, està regat pel riu Cànyoles i el seu afluent Sants de la Pedra, que travessa la vila, i a l'abric de la serra Grossa, els Picatxos i la Llometa dels Lladres.

Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva. Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume (1208-1276) va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell, i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d'altres territoris. El 30 de juliol de 1350 Pere IV (1319-1387) dóna el lloc a Raimon de Riusech desprès de confiscar-li-ho a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia; durant el temps que Xàtiva hi exercí la jurisdicció els plets per afers tributaris van ser constants; l'any 1506 Xàtiva compra La Torreta; en 1552 durant la revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per atacar El Encubierto a Xàtiva i va fer-hi força presoners; en 1639 Felip IV (1606-1665), prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila; en el segle XIX a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d'ella; en el XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l'horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferris, empresa que, dissortadament ha fet fallida, la qual cosa ha afectat l'econo0mia familiar de centenars d'habitants de la comarca; el calcer, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalers se'ls coneixia amb el malnom de perolers.

Pel que toca a la part monumental hi ha:

• La Torre de Canals, del s XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer qui passant el temps es convertiria en el papa Calixte III (1378-1458). Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
• Església de sant Antoni abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
• Església de sant Jaume d'Aiacor.

La gastronomia canalera presenta l'olla i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les torrades de carn i embotit.

Per sant Antoni s'hi crema la Foguera, que assoleix el 18 m d'alçària i és, pot ser, la més gran del món.

El més d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals , una de les més antigues del País que en 2007 ja supera les 20 edicions.

Més informació en la xarxa:

---

CERDÀ

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
136 m	1,50 km2	404	272	312	Cerdaí/ïna

Les dades existents sobre la història antiga d'aquest xicotet municipi , són escasses i es redueixen a una possible necròpolis romana les deixalles de la qual es trobaren al Torrent de Fenollet. Aquesta vila, a l'igual que d'altres pertanyents a la mateixa comarca, va prendre part en la guerra de les Germanies. Fou lloc de moriscs i va sofrir, per això, les conseqüències de l'expulsió dels mateixos, l'any 1609. Va pertànyer a la família Cerdà, de la qual pren el seu nom. La població es duplicà en la primera meitat del segle XIX però a partir d'aquella data la tendència ha estat sempre a la baixa.

L'únic edifici destacable és l'església de sant Antoni abat.

Més informació en la xarxa:

---

ESTUBENY

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
185 m	6,50 km2	285	137	149	Estubenyer/era

En un terme enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, que es troba en tràmits de declaració com a Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Jaume I (1208-1276) va conquistar aquesta antiga alqueria musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a a quatre colons; la jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil; com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Càrcer; en 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial; en el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre, reconstruïda rere el terratrèmol de 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix a sortir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.

Més informació en la xarxa:

---

GENOVÉS

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
120 m	15,20 km2	1.116	1.274	2.697	Genovesí/ina

També coneguda com El Genovès i Al Genovès, compta amb dos nuclis de població: Alboi i Genovès.

Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva; Jaume I (1208-1276) la va donar a un tal Balduí, metge, i a son germà Joan el 1268; el 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família; lloc de moriscs de la fillola de Xàtiva, en 1609 comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet); en 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l'expulsió; els últims senyors del lloc van ser els Frigola .

El seu terme es dedica majoritàriament l'agricultura, de què depèn la seua economia.

L'ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari i l'església de nostra senyora dels Dolors del XX són els monuments que podem esmentar.

L'any 1954 hi va néixer Paco Cabanes, conegut com El Genovès, possiblement el millor jugador de pilota valenciana de tots els temps.

Més informació en la xarxa:

---

L'ALCÚDIA DE CRESPINS

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
103 m	5,20 km2	1.936	4.207	4.818	Alcudià/ana Cudiaí/ïna

Antiga alqueria islàmica, coneguda com a Torre de l'Alcúdia o Alcudieta. Darrere de la conquesta per Jaume I (1208-1276), va quedar integrada en el reialenc de Xàtiva. Fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai , que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xàtiva, continuava cobrant el terç delme. El 1432 la propietat del lloc, passà a Eduard Escrivà i a mitjan segle XVII a Ausiàs Crespins , senyor del poble. Finalment passà al domini dels comtes d'Orgaz. El 1835, deixà de pagar prestacions senyorials al comte. L'expulsió morisca va despoblar-la, i no es va recuperar fins la segona meitat del s XVIII.

L'agricultura de regadiu, tingué un gran desenvolupament ja als segles medievals, gràcies a l'aprofitament de les aigües del fontanal de Santos. El s XIV la indústria va fer la seua aparició, i per això compta amb alguna tradició terrissera. Alguns capitalistes de València, invertiren en la construcció d'una fàbrica de mosaics en 1860, la indústria es va consolidar al segle XX, amb fàbriques de paper, tèxtils i materials de construcció, fet que va propiciar una notable recuperació demogràfica.

Més informació en la xarxa:

---

LA FONT DE LA FIGUERA

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
553m	84,30 km2	4.406	2.200	2.213	Fontfiguerenc/enca

Al seu terme trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més; en 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent; el 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera; finalment, el 173, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües .

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic i del seu patrimoni esmentarem:

• Església de la Nativitat de n ostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip; Joan de Joanes (1507-1579) , pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc, està documentat el seu naixement a València.
• Monument a Joan de Joanes .
• Ermita de santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el XX.
• Ermita de sant Sebastià. Segle XVI.
• Jaciment arqueológic de Sant Domènec .
• Llavador municipal, encara en ús.

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fassedures , borreta són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postres podem demanar rotllet de flora, rotllet de candial, rotllet de most i moltes llepolies més. Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d' Albacete , com ara el gaspatxo manxec, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

Pàgina web de l'Ajuntament
(amb la informació en castellà)

Més informació en la xarxa:

---

LA GRANJA DE LA COSTERA

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
98 m	0,80 km2	490	364	338	Granger/era

El municipi comprèn l'antic lloc de Meneu. Té el seu origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer; com a lloc de moriscs pertanyé a la fillola de Xà tiva, comptava amb 26 focs el 1 609; després de l'expulsió morisca romangué pràcticament deshabitada i Jaume Ferrer va concedir-li una nova carta de població el 1611.

L'església de sant Francesc d'Asís, de la primera meitat del segle XVIII és el seu únic monument ressenyable. Compta amb un Harmònium del segle XIX que després de molts anys fora d'ús ha estat restaurat i posat en marxa .

Més informació en la xarxa:

---

LA LLOSA DE RANES

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
106 m	7,10 km2	2.257	3.644	3.327	Lloser/era

Antiga alqueria musulmana; Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població; el 1520 el cavaller Joan Sanz, propietari del lloc, va vendre-la a veïns de Xàtiva i de la mateixa Llosa ; lloc de moriscs depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigit en rectoria de moriscs amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia; després de l'expulsió d'aquests romangué despoblada i se li concedí, el 1610, nova carta de repoblació. Després de les eleccions de2003, l'alcalde (PP) va prendre com una de les seues primeres mides llevar el carrer que la població dedicava al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés (1924-1993) i ho va retolar a nom d'un general franquista, la qual cosa va provocar una forta polèmica.

Al seu terme es troba l'ermita de santa Anna, de 1881, i al poble:

• Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
• Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del XIX.

Més informació en la xarxa:

---

LLANERA DE RANES

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
9,30 m	140 km2	890	1.002	1.064	Llaner/era

Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent; lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l'expulsió d'aquest; en el segle XVI el senyoriu era propietat dels Vilaragut, comtes d'Olocau; el 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanz de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau; amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo ; antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble; en 1838 se'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet .

El seu terme es dedica a l'agricultura.

Els monuments més característics, ambdós religiosos, són:

• Església de sant Joan Baptista. De 1675.
• Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle XVIII.

Més informació en la xarxa:

---

LLOCNOU D'EN FENOLLET

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
75 m	1,5 km2	450	689	844	Llocnouí/ïna

El seu nom fa referència al seu antic senyor, que el 1374 era Raimon de Fenollet ; lloc de moriscs, tenia 70 focs compartits amb Genovès el 1609, romangué despoblat després de l'expulsió d'aquests; Miquel Fenollet de Castellar atorgà, el 24 de juliol del 1611, carta pobla a favor de nous repobladors, però el 1646 només tenia 19 cases habitades; la seua població continuava aturada segle i mig des prés, ja que, segons Cavanilles (1745-1804), el 1794 tenia només 28 cases habitades; son darrer senyor fou Pasqual Fenollet i Togores, marquès de Llanera.

El seu diminut terme es dedica a l'agricultura i l'únic monument a ressenyar és l'església de sant Dídac d'Alcalà, del tercer quart del segle XVII.

Més informació en la xarxa:

---

MOIXENT

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
284 m	150,20 km2	4.333	4.214	4.519	Moixentí/ina

Conegut en moltes ocasions con Muixent, el terme municipal és molt gran i en ell trobem força paratges dignes d'esment, a banda de la Bastida de Les Alcusses i del Corral de Saus, de què ja parlarem, hi destaca El Bosquet, presa hidràulica, construïda en 1770, voltat de pineda, que recull les aigües dels barrancs circumdants; el Regolf amb font de bona aigua; la Noguera de Ximo, agradable indret entre tolls; el Passadís Verd, camí de varis km que travessa gairebé tot el terme aprofitant l'antiga via del ferrocarril; el barranc de La Hoz, amb pintures rupestres, coves, tolls, etc; la cova de Patas, ideal per a iniciar-se en el món de l'espeleologia i senders per trepitjar el municipi a peu o amb bici.

Com ja s'ha comentat, hi ha importants jaciments prehistòrics, com ara els ibèrics: Corral de Saus i, sobre tot, la Bastida de les Alcusses (segle IV aC) abandonat bruscament pels seus habitants probablement per alguna epidèmia la qual cosa fa que, en no haver-hi destrucció l'estat de conservació siga prou acceptqable; de singular importància és també el tresor romà trobat en la partida de Gramoixent que dóna fe del pas dels romans; fou conquerida als musulmans per Alfons X (1221-1284) Castella que incomplia així els acords de demarcació entre les corones aragonesa i castellana, però pel tractat d'Almizra passà a mans de Jaume I (1208-1276) el qual, el 9 d'abril de 1271, va donar Moixent a Berenguela Alfonso , rere la mort de la qual revertí de bell nou en la corona; en 1298 el rei Jaume II el Just (1267-1327) donà el castell de Moixent a Jasperio de Castellnou i el 29 de juny de 1301 concedí el mixt imperi sobre el castell a Gundisalvo Garcia, qui el 1303 va establir-hi carta pobla a 200 pobladors que havien de pagar la dècima, primícia, sopar, peites, terç delme i d'altres tributs; en 1393 és Pere de Liçana qui consta com amo del castell i del lloc; l'expulsió morisca deixà la població en la meitat.

A principis del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa, oli, garrofes i verdures, a més tenia una fàbrica de vi, sis molins fariners i tradicional indústria cistellera; a hores d'ara la indústria del moble, l'agricultura i el sector serveis són la base de la seua economia. Hi ha un celler, on s'elaboren vins ecològics, que es pot visitar, observar el procés d'elaboració dels mateixos i, fins i tot, tastar-los i adquirir-los, i bodegues on s'elaboren vins de gran qualitat, que poc a poc van adquirint renom i una important quota de mercat.

Parlem ara del patrimoni moixentí :

• Bastida de les Alcusses . Poblat ibèric del segle IV aC declarat en 1931, per la importància de les troballes i per la seua conservació, Monument Històric. La peça més important trobada és l'universalment conegut Guerrer de Moixent, que es pot veure al Museu de Prehistòria de València. Hi funciona com a aula didàctica una reproducció d'una casa ibera que dóna una idea aproximada de com era la vida quotidiana llavors.
• Corral de Saus. Necròpoli del poblat contigu, Castellaret de Baix. S'hi han trobat tombes amb formes curioses com ara La Sirena o Les Dametes i importants aixovars funeraris alguns dels quals es poden observar en el Museu Municipal d'Arqueologia.
• Castell de Moixent. Del segle XII, es troba en ruïnes però es conserven bona part dels llenços de la muralla i algunes de les seues torres.
• Castell de Garamoixent . També musulmà. Poc documentat i en estat ruïnós .
• Torre de Coloms. Coneguda rònegament com La Torre. Torre guaita que servia de recolzament al castell.
• Església de sant Pere apòstol. 1880-1889. Estil neogòtic.
• Font de Villapetorro . Centenària. D'aigües terapèutiques .
• Ermita de les Santes Relíquies.
• Calvari i ermita de la Verge de la Cova. Segle XIX, reconstruïda en 1955. Al costat hi ha les restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner.
• Pont romà de la Cadena.

El gaspatxo manxec amb pebrella, la paella de carn de caça, la gachamiga , les farinetes i els bolets juntament amb dolços com els sequillos o els moixentins són els dinars més típics del poble. També s'hi produeix excel·lent oli d'oliva i vins que, com hem dit abans, van abastant posicions capdavanteres entre els amants dels bons caldos.

Més informació en la xarxa:

---

MONTESA

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
340 m	48,10 km2	1.346	1.244	1.446	Montesí/ina

El municipi compta, com a paratge més destacat amb La Mola , des d'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d'aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l'escalada i el senderisme.

Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere la desaparició de l'orde del Temple, en 1312, Jaume II (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'una nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l'orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacions; el 23 de març el 2 d'abril de 1748 sengles terratrèmols destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

La dilatada història montesina ha deixat la seua petjada en forma de monuments: Aquesta és la relació:

• Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua època d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular , l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat , on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
• Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
• Casa de la Vila. Segle XVII.
• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gòtic.
• Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
• Ermita de sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
• Ermita del Calvari. Segle XVIII.

Més informació en la xarxa:

---

NOVETLÈ

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
84 m	1,5 km2	612	623	742	Novetlarí/ina

Després de l'ocupació cristiana els Tallada, cavallers catalans establerts a Xàtiva, compraren una propietat agrícola a un moro nomenat Albisinia; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d'aquesta manera el lloc de Novetlè, poblat per mudèjars; el 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xàtiva; el 1527 comptava amb 20 famílies morisques i el 1602 amb 38; després de l'expulsió dels moriscs, el 1609, és repoblada per diversos veïns de Xàtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famílies; el terratrèmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, danyà seriosament l'església parroquial

L'escassa superfície del terme municipal està destinada a l'agricultura, que és la base de l'economia local.

Del patrimoni tan sols destacar la Casa-Palau dels Tallada, en període de restauració, i l'església del Rosari .

Més informació en la xarxa:

• Civis. Sistema d'Informació Municipal
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies
• Gremi de Campaners Valencians
• Salvem Novetlè
• València, Terra i Mar
• Wikipedia

---

ROTGLÀ I CORBERA

ALTITUD	SUPERFÍCIE	CENS 1900	CENS 1994	CENS 2006	GENTILICI
118 m	6,30 km2	973	1.036	1.059	Rotgler/era Rotlaner/era

El terme és petit amb un relleu pràcticament pla en què destaquen els pujols de Vista Bella, La Serreta i Els Carrascos i els barrancs de Font Canya i Carnissers.

Quant a Rotglà (anomenat antigament L'Alcúdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva; el 1535 s'erigí en rectoria de moriscs i se separà de Xàtiva; després de l'expulsió, en Joan Rotglà Sanz atorgà carta pobla a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572); després de l'expulsió és repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís , qui atorgà carta pobla el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes; el 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se'n portaren la pitjor part; en 1684 l 'església es va segregar de la de Xàtiva. En 1854 ambdós municipis es fusionaren donant lloc a l'actual.

Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinyet, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granjes d'aus.

Del patrimoni rotgler citarem:

•  Església dels Sants Joans

•  Ermita de la Verge dels Socors.

•  Museu delTabac. Inaugurat en 2007. Instal·lat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralit