Frases pretesament brillants, simplificacions més o menys gracioses, sortides de to, judicis sentenciosos i pretensiosos, intuïcions abusives, enunciats críptics de solidesa discutible... En algun temps, en deia «aforismes», però crec que aquesta paraula evoca una tradició il·lustre en la qual em reconec, però que exigeix un talent que jo no tinc. De tota manera, se suposa que cal ser indulgent amb els pecats de joventut.
En realitat, fou l'home qui tenia por de menjar la
fruita prohibida.
Dedicar un llibre — heus ací una manera més, bellíssima, de mentir.
Com que no som pacients, la impaciència actua en representació nostra.
Dret a tenir febleses: un dret que caldria reconèixer públicament.
Material per a tesis doctorals: el judici estètic és un resultat de
l'autobiografia. Llegiu-hi «un subproducte de la biografia de qui l'expressa».
No és prou que ets una còpia mediocre dels altres, sinó que, a més, ets també
una redundància constant de tu mateix.
El cas és que tothom es coneix per casualitat.
Tolerància: poques coses ens emprenyen més que les excepcions. Comoditat: ídem.
No siguis estúpid, i demana't primer si l'univers mereix la teva mala llet. De
segur que no.
Necessito permetre'm el luxe de no entendre moltes coses.
És trist, però hi ha moltes coses, massa coses, que no podem justificar.
L'art: heus ací una altra manera de mentir. Cf. «Acceptant la ploma, que sovint
greus mals descansa», «ragionar per isfogar la mente», etc.
Sí, és intel·lectual. Perquè no té res més a fer.
Només podem fer dues coses, quan estem desinformats: parlar de nosaltres o
parlar dels altres. I ja saps que totes dues coses, segons com i quan, són
reprotxables.
I si «alliberes la ment», no significa això que «la sotmets a una determinada
llibertat»? — Sí, però a la que jo deideixo.
Parla el lingüista: Les mentides són enunciats agramaticals. Semànticament, si
més no.
Rudiments d'ètica pràctica per a lingüistes: quan actuïs, aplica una bona
anàlisi de la relació text - context.
Tenir un amic, o un amor, és també cosificar una persona. Fins a cert punt.
Perdona la insolència: la teva és una llengua per a callar, i encara no te n'has
assabentat.
«—I vostè? —¿Yo? ¡Catalano-callante!». Ad umbram per tenebras...
Jo em porto molt bé amb els meus errors, però tu, saps gestionar els teus
encerts?
Lingüística subst. fem. Desverbalització de rellotgeria.
Escatologia filosòfica: recorda que sempre que cagues ho fas amb el cul a l'aire.
El meu millor enemic és Mefistòfil. I el teu.
Amb prou feines si són lectors mediocres, i ja pretenen ser escriptors notables!
L'amistat és incompatible amb l'amor. Les amistats són (més) incompatibles
(encara) amb els amors.
Parla l'impacient: Avui ja és demà.
El pitjor que em pot passar en el món — necessito allò que odio, les coses
imprescindibles em resulten insostenibles.
Idea incendiària: si vols veure com es desfà el món al teu voltant, com s'encén
violentament i es converteix en cendres irrecuperables, com desapareix de les
teves mans i com tot deixa de tenir sentit, amolla al teu interlocutor la
pregunta big bang: i què?
La literatura és una conversa de bar. Per això algunes converses de bar són
genials.
Comença a sospitar que, en aquest món —de l'altre no sabem res—, allò que no és
casualitat és imposició externa.