Rondó de Gabriel Conroy

Neva damunt meu

Mentre la vodka em salva la vida

Més ençà de la malenconia

I més enllà de l’esperança

Mentre els amants esperen satisfets

Que algú els observi palpant-se en públic

Neva damunt meu

Mentre travesso els carrers en solitud

Imaginant els plànols i els trajectes

Per a les llàgrimes que no m’acompanyen

I mentre s’obre al bell mig de l’estómac

Un gran forat que em xucla les idees

Neva damunt meu

I sobre els morts d’aquesta terra

Desconeguda incomprensible

Mentre la vida em crema les entranyes

I descobreixo l’imperi cruel

Dels entusiasmes i de les fantasies

Neva damunt meu

Flocs indolents banals mandrosos

Ocupen l’univers calladament

Cobreixen les voreres els parcs les avingudes

Ensorren la vida sota un oblit blanc d’anonimat

Neva damunt meu

Mentre em resigno a viure nu

I apago les darreres espelmes

De tots els altars coneguts

Cracòvia, febrer de 2001