INICI > SETMANA DE LA CIÈNCIA > 8ª SETMANA DE LA CIÈNCIA 2006 > INFOSETMANA
........................................................................................................................................................ Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí

8a setmana de la ciència i la tecnologia

Del 2 de novembre a l'1 de desembre de 2006

 

 

Dijous, 2 de novembre

   

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

 

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

 

 

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

  

IES LLUÍS SUÑER (Alzira)

Av. dels Esports, s/n

 

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

  

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

 

 

Divendres, 3 de novembre

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

 

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

 

 

10.00 h.  TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)  

 

Enric Marco, tècnic de l'Aula d'Astronomia, inicia aquesta activitat amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

 

12.00 h.  MUSEU DE GEOLOGIA  

 Facultat de Biologia (Campus de Burjassot)

 

Visita guiada a càrrec d'Ana Garcia, tècnic del Museu de Geologia de la Universitat de València

 

 

 

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

 

 

IES FEDERICA MONTSENY (Burjassot)

Av. Primer de mai, s/n  

 

Física nuclear: estrelles i residus.

Jose Luís Tain, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

  

La recerca dels nuclis atòmics s’inicià en les primeres dècades del segle XX i va conduir en poc temps a resultats espectaculars. La paraula nuclear, en general, solament duu a la ment els aspectes més negatius de les aplicacions d’aquesta ciència, i es tendeix a minimitzar els nombrosos aspectes positius. Després d’una breu introducció es presentaran exemples de dos aspectes: de com la física nuclear ens ajuda a comprendre l’evolució de les estrelles i l’origen  dels elements químics (i en darrera instància de nosaltres mateixos), i del problema dels residus d’alta activitat generats pels reactors nuclears ( i com, no obstant això, la física nuclear ens pot ajudar a pal·liar-los).  

 

COL·LEGI LA PURISIMA (Alzira)

Carrer Rambla, 2

 

 

Contaminació atmosfèrica al Mediterrani: efectes sobre els boscos,

 els conreus i la biodiversitat

Eva Barreno, departament de Botànica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

    

 

La troposfera és la capa de l'atmosfera on es desenvolupen els éssers vius; ocupa una capa de més o menys 10 km i està formada per una barreja fascinant de gasos, vapors i partícules en suspensió. Pòl·lens i espores, fums i cendres de volcans, pols de deserts o les delicades fragàncies de boscos i zones marítimes, són també alguns dels seus components naturals. Des de finals del segle XIX, amb el desenvolupament tecnològic i industrial, s'han abocat en ella tot tipus de compostos procedents de fonts molt variades, especialment de la combustió de sediments fòssils -carbonis i derivats del petroli-, explotacions mineres, etc. Actualment, s'ha produït un canvi en la composició de l'aire troposfèric ja que està contaminat per substàncies que induïxen danys morfològics i fisiològics sobre els éssers vius i els materials. En la conca del Mediterrani occidental, l'excés de deposició nitrogenada i de fotooxidants - particularment d'ozó- està afectant l'equilibri dels sistemes forestals, els matolls i la productivitat dels conreus, i és causa principal de pèrdues en biodiversitat i increment d'incendis. Plantes vasculars, molses i líquens són els productors primaris dels ecosistemes; els impactes adversos que reben acaben per influir en la resta de les cadenes tròfiques. Els vegetals i les sues comunitats sofreixen alteracions molt abans que la contaminació puga afectar a la salut humana, i les seues respostes són diferenciades, proporcionen una informació integrada i discriminada sobre la combinació, concentració i permanència de contaminants en un àrea donada. Per aquest motiu, els vegetals són utilitzats per tot el món per a detectar canvis i avaluar riscos potencials deguts a les alteracions físiques i químiques del medi ambient, en definitiva, com a bioindicadors ràpids i fiables de la qualitat mediambiental i de l'estructura i continuïtat ecològica de les comunitats.

 

 

IES BLASCO IBAÑEZ (Cullera)

Replà Sant Antoni, s/n

 

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

 

 

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

 

 

  

Dilluns, 6 de novembre

 

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

 

 

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

   

IES NÚM. 1 (Quart de Poblet)

 

 

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de València

 

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.

 

 

 

IES JORGE JUAN  (Alacant)

Visionant la vida en directe: dinàmica cel·lular per microscopia

Luis M. Gutierrez, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

 

La microscopia, en les seues diverses modalitats, froma part de la metodologia científica fonamental per entendre el comportament de la vida, i per això s'ha hagut d'adaptar l'estudi de les magnituds biològiques que van des del rang cel·lular (10 a 100 µm) fins el propi d'estructures intracel·lulars, virus i bacteris (10 a 1000 nm). Aquesta conferència ens presenta l'estudi de diferents tipus de sistemes de microscopia dissenyats per cobrir aquests rangs de dimensions biològiques, entenent el fonaments de la microscopia òptica convencional, passant per la microscopia de fluorescència, i acabant amb la microscopia electrònica de rastreig i transmissió.  Ens detindrem especialment en la microscopia de fluorescència tipus confocal què ens proporciona una visió molt dinàmica i atractiva del comportament cel·lular.

 

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)  

 

Com i per què es forma una flor?

Jose Pio Beltran , Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV)

  

Tot i l'afany de saber i conèixer de les persones, tot i els avanços, la natura continua sent un misteri en molts aspectes, tot un repte per a l'ésser humà. Durant els últims dotze mil anys els humans han desenvolupat estratègies per a domesticar i conrear les plantes per al seu profit. L'objectiu ha estat obtenir aliments, fibres, fàrmacs, flors... Comprendre i controlar com i per què es formen les flors ha estat una meta comuna dels agricultors i dels científics. Ara, per primera vegada, s'albira la possibilitat de satisfer els somnis dels agricultors i decidir quan interessa que una planta florisca i com volem que siguen les flors i els fruits.

 

Dimarts, 7 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

  

 

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

 

IES MOIXENT (Moixent)

 

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i

Investigació Operativa de la Universitat de València.

 

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

 

IES ÈNGUERA (Ènguera)

   

 

Materials que vingueren de l'espai

Rafael Ibáñez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València  

 

 

Exceptuant els materials naturals, cap ha sorgit en el món per generació espontània. L’evolució de la tecnologia s’ha produït com a conseqüència d’una labor additiva, desenvolupada de generació en generació, i de la qual, habitualment, només es recorden les fites i molt poc els camins recorreguts. Un bon nombre del que comunament  coneixem com “nous materials” procedeixen en els nostres dies de l’esforç colossal que, en tots els àmbits, ha suposat la carrera espacial. Les sues històries estan de vegades marcades pel fracàs, però molts d’ells han arribat a les nostres mans directament des de l’espai en forma de dispositius o artefactes quotidians, sense que ens qüestionem la seua procedència.

    

 

IES ENRIC VALOR (El Campello)  

 

 Desenvolupament estructural i funcional del cervell: influències genètiques ambientals (educació, agressió i drogues)

Salvador Martínez, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

 

El desenvolupament del sistema nerviós transcorre a través d’una sèrie d’etapes que es van succeint al llarg de la vida embrionària i postnatal. Cadascuna d’aquestes etapes està marcada per elements clau per a la construcció d’un òrgan de tanta complexitat estructural i funcional com és el cervell. Realitzarem un viatge que ens situe cronològicament en cadascun d’aquestos processos fonamentals del desenvolupament perquè puguem veure com influencien en el funcionament global de l’òrgan. Es pretén exposar de forma clara, per a estudiants de l’ESO i de Batxiller (entre 14 i 17 anys), els principals processos del desenvolupament i maduració cerebral, la seua importància en les funcions mentals i les possibles conseqüències de les seues alteracions en la capacitat intel·lectual i la conducta.

  

 

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)  

 

La construcció de la ciència moderna: algunes contribucions fonamentals

Víctor Navarro, departament d'Història de la Ciència i Institut d'Història de la Ciència i Documentació López Piñero

  

El propòsit d'aquesta conferència és comentar aspectes rellevants del procés que va assentar les bases de la ciència moderna, habitualment conegut com a Revolució Científica (segles XV-XVIII). Per a això, ens detindrem particularment en les contribucions d'alguns dels principals protagonistes el procés (com ara Copèrnic, Vesalio, Galileu, Harvey, Tycho Brahe, Kepler, Descartes, Newton) a la cosmologia, l'astronomia, l'anatomia, la fisiologia o la mecànica. També tractarem d'enquadrar aquestes contribucions i els seus autors en el seu marc espai-temporal, acostant-nos a la complexa trama de les ideas i forces religioses, filosòfiques, estètiques, socioeconòmiques i polítiques.


 

Dimecres, 8 de novembre

 
 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-1 - De les Torres de Serrans al Jardí Botànic

Punt de trobada: Torres de Serrans

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)   

 
 
 
12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  
 

IES JOSEP MARIA PARRA (Alzira)

(carrer Dr. Francesc Bono, s/n)  

 

   

El microscopi: una finestra al microcosmos

José Pertusa, departament de Biologia Funcional

i Antropologia Física de la Unviversitat de València

 

Anys d’innovacions tècniques han reduït el món microscòpic a una secció plana en la que es fa menyspreable la tercera dimensió; les modernes incorporacions instrumentals han retornat la tercera dimensió al món cel·lular. Gràcies a la tecnologia digital i a les noves fonts d’il·luminació s’ha incorporat la quarta dimensió, el temps, que es trobava limitada per la supervivència cel·lular deguda a la fototoxicitat. L’element essencial, invariant, segueix sent l’estructura del microscopi i la qualitat dels objectius, que es segueixen construint segons els mateixos principis proposats per Abbé al segle XIX. Les noves perspectives de la moderna instrumentació ens estan abocant a un complex cos de tècniques entre les quals comencen a destacar les relacionades amb la tecnologia digital.

 

IES CONSELLERIA (València)

 

 

Podrien un elefant i una margarida apariar-se i tenir descència?

Jose Pio Beltran, Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV)

 

Dificatives deL'evolució de les espècies ha permès que la humana ocupe un lloc de privilegi entre els éssers vius. Si alguna cosa ens caracteritza és la capacitat per a modificar a altres éssers de forma intel·ligent i en el nostre benefici. Basta observar la secció de verdures i hortalisses d'un supermercat: res del que allà trobem ha estat recol·lectat pels homes entre el que la naturalesa ofereix! Des de fa deu mil anys descobrim formes per a canviar dràsticament les plantes. Les privem de les seues defenses químiques tòxiques per a nosaltres, com en els tomàquets ancestrals, o de la capacitat de dispersar les seues llavors, en el cas dels llegums. El desenvolupament de la Genètica ens va dur des del DNA a comprendre la transmissió de caràcters: un gran tràfec de gens subjeu a les tècniques d'hibridació sexual utilitzades pels milloradors de plantes. La biologia molecular ens permet aïllar DNA en el tub d'assaig, conèixer la seqüència dels nucleòtids que componen els gens així com tallar i unir el DNA per llocs precisos i valent-nos de microorganismes per a introduir-lo en altres organismes. Aquest mètode distint a la fecundació d'un òvul per una cèl·lula d'esperma constitueix l'essència de l'enginyeria genètica i permet modificar de forma dirigida i molt precisa el genoma dels éssers vius, saltant la barrera de la compatibilitat sexual. Així, un elefant i una margarida que mai podrien apariar-se, sí que podrien incorporar a la seva descendència informació genètica, cadascun de l'altre.s del punt de vista

 

IES REI EN JAUME (Alzira)

 

 

Un passeig per la flora i els paisatges vegetals valencians

Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic, departament de Botànica i Institut Cavanilles de Biodiversitat

i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

El territori valencià es troba situat en la meditarrània occidental, un àrea considerada a nivell mundial com una de les zones més riques en diversitat botànica, on l'acció secular de l'home l'ha transformat completament. En aquesta xerrada es pretén donar una visió panoràmica de la flora i vegetació valenciana seguint un itinerari que ens transporte de la vora de la mar on dominen els ecosistemes dunars i els penya-segats litorals, fins als cims més alts de les muntanyes interiors. Al llarg d'aquest recorregut destacarem les plantes i comunitats vegetals més importants així com els problemes que afronten en l'actualitat per a la seua conservació.

 

 

 

IES LA SÉNIA (Paiporta)

 

   

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

  

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.  

 

 

IES PUÇOL (Puçol)

   

Einstein, Newton i els daus

José Ros, departament de Física Teòrica de la Universitat de València

 i Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

  

Les lleis de Newton i els moviments planetaris que expliquen són, potser, l’exemple més clàssic de regularitat i ordre. El llançament de daus dóna, per una altra banda, la imatge més tòpica de l’aleatorietat i la impredictibilitat. Semblen difícilment reconciliables. En canvi, cada vegada més, ordre i caos es consideren les dues cares d’una mateixa realitat que lluny de ser manifestacions mútuament excloents van íntimament lligades. I això es pot observar en un ample ventall de fenòmens naturals. Des de moviments astronòmics al comportament del cor o del cervell. Des del creixement de cèl·lules canceroses a la propagació d’epidèmies. Des de la predicció del temps a l’evolució de certes reaccions químiques. En la xerrada es presentaran alguns exemples destacant el que té en comú el seu estudi.  

 

IES JOAN LLOPIS MARI (Cullera)

 

 

L'Univers profund

Alberto Fernández Soto, Observatori Astronòmic de la Universitat de València

 

En aquesta xerrada viatjarem des de la superfície de la Terra fins els límits de l’Univers conegut. Intentarem entendre la relació que existeix entre l’espai i el temps, i coneixerem algunes de les eines que els astrònoms fan servir per estudiar el cosmos.

 

IES BEATRIU FAJARDO DE MENDOZA (Benidorm)

 

 

De la seqüència a la conseqüència

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

 

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja guaitar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

  

 

IES LA MALLEDETA (Vila Joiosa)

 

Cannabis: droga o medicament?

Jorge Manzanares, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

    

Els darrers anys  ha crescut el consum de Cannabis, especialment entre la població dels joves, en part degut a la creença de què el seu consum no pot tenir conseqüències negatives per a la conducta i el cervell dels que el consumeixen perquè també es pot utilitzar per a "tractar malalties". Aquesta afirmació està molt allunyada de la realitat i per això no hi ha més que considerar els opiacis.  La morfina és el fàrmac més utilitzat i eficaç per a tractar el dolor agut i crònic. No obstant això, un derivat de la morfina, l'heroïna, és una de les drogues més devastadores quan s'empra des del punt de vista "recreatiu". Amb les drogues i els fàrmacs cannabinoides ocorre una cosa similar. Als darrers deu anys s'ha caracteritzat un sistema cannabinoide endogen, amb lligams endògens, receptors, i un sistema de recaptació neuronal que ha permès que es comprenga millor els efectes del consum de Cannabis entre els addictes i també que es puguen dissenyar fàrmacs (càpsules, col·liris, etc.) amb aplicacions terapèutiques. En aquesta conferència, es presenten les dues cares de la moneda. El Cannabis consumit amb finalitats no terapèutiques pot causar importants efectes secundaris, especialment en subjectes joves en els què la maduresa psicològica i cerebral encara no està desenvolupada en la seua totalitat i pot desencadenar l'aparició de transtorns psiquiàtrics i neurològics. D'altra banda, la utilització de formes farmacèutiques que contenen els principis actius del Cannabis, o derivats sintètics, poden ser emprats, prescrits per un facultatiu, per a tractar diferents malalties si la seua utilització es dirigeix a alleujar la salut del pacient.

   

Dijous, 9 de novembre

 
 
 

10.00 h. JORNADA

  

Sala d'actes de la Facultat de Farmàcia

Campus de Burjassot-Paterna

    

Mart, més a prop

    

Mart, el quart planeta del sistema solar, forma part dels anomenats planetes tel·lúrics per la seua naturalesa rocosa i és, possiblement, el més paregut a la Terra.
 
Les primeres observacions sobre Mart van ser realitzades per Christiaan Huygens el 1659; No obstant això, en 1877 el planeta presentà una oposició molt propera a la Terra i van ser descoberts els seus satèl·lits Fobos i Deimos, mentre l’astrònom Schiaparelli es dedicà a cartografiar curosament la seua superfície, descrivint, entre d’altres, els canali que despertaren les especulacions sobre la possible vida en Mart. 
 
L’exploració espacial de Mart va començar el 1963, encara que no va ser fins el 1965 quan la Mariner 4 transmetria les primeres informacions des de les seues rodalies.
 
En juny de 2003, l’Agència Espacial Europea (ESA) va llançar la sonda Mars Expres que actualment orbita sobre Mart juntament amb altres sondes de la NASA, l’última va arribar a Mart el 10 de març de 2006.
 
Aquesta jornada sobre Mart s’articula sobre l’exploració duta a terme per l’Agència Espacial Europea (Agustín Chicharro), els seus assoliments i els projectes futurs que aquesta agència té sobre l’exploració científica de Mart. 
 
Les dades obtingudes a través de les imatges enviades fins la Terra per les sondes Mariner 6, 7 i 9, i les Viking I i II, la Mars Pathfinder, la Mars Express, la Mars Global Surveyor i la Mars Reconnaissance Orbiter, són analitzades per interpretar els possibles canvis climàtics ocorreguts en Mart (Francisco Anguita) i l’evolució geològica d’aquest planeta (Carlos Fernández) A la pregunta: existeix o va existir vida a Mart? ens remetrem a una visió més generalitzada sobre la possibilitat de vida en altres planetes (Juli Peretó) i a la més immediata (Ricardo Amils) sobre el nostre planeta veí, amb el què hem compartit moments semblants de la nostra llarga història dins del Sistema Solar.

 

Dijous, 9 de novembre

 

10.00 h .– Una visió global de la missió Mars Express

Agustín Chicarro (Agència Espacial Europea. Director del projecte Mars 
Express)

12,30 h. – L’evolució climàtica de Mart 

Francisco Anguita (Departament de Petrologia de la Universitat Complutense de Madrid)

16,30 h – L’evolució dinàmica de Mart

Carlos Fernández (Departament de Geodinàmica de la Universitat de Huelva)

Divendres, 10 de novembre

10.00 h- Química i història de la vida

Juli Peretó (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València)

12.30 h- Possibilitats astrobiològiques de Mart

Ricardo Amils (Universitat Autònoma de Madrid - Centre d’Astrobiologia, CSIC-INTA)

16,30 h. Taula rodona.

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

  

 

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

 

IES AUSIÀS MARC (Gandia)

 

 

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

 

 

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

 

 

IES ELS EVOLS (L'Alcúdia)

carrer Primer de Maig, s/n

 

Electrònica molecular: generant llum i energia amb molècules

Enrique Ortí, departament de Química Física de la Universitat de València

  

Gran part de la nostra activitat quotidiana implica la utilització de dispositius com ara el telèfon o l'ordinador, que funcionen gràcies a components electrònics basats en el silici, un material semiconductor inorgànic. No obstant això, la tecnologia del silici té les seues limitacions i, des de principis dels anys noranta, s'està dedicant un gran esforç al desenvolupament d'una nova electrònica basada en la utilització de materials moleculars electroactius. Sense cap dute, l'esdeveniment que més ha contribuït al desenvolupament d'aquests materials va ser el descobriment dels polímers conductors. Són nous materials que ens ofereixen les propietats elèctriques i òptiques dels metalls i semiconductors, juntament amb les atractives propietats mecàniques, els avantatges de processat i el baix cost econòmic dels polímers. En la primera part d'aquesta exposició es revisaran, utilitzant una perspectiva històrica, els conceptes i característiques fonamentals dels materials moleculars electroactius. En la segona part, l'exposició es centrarà en distintes aplicacions d'aquests materials: dispositius emissors de llum, cèl·lules solars, o nassos electrònics.

 

 

IES CID CAMPEADOR (València)

carrer Guillem Despuig, 8

 

 

Per què entendre l'origen de la massa ajuda a curar el càncer  

Joan Fuster, Institut de Física Corpuscular (CSIC-UVEG)

 

 

IES EL CLOT (València)

carrer Economista Gay, 34

 

 

Art i ciència. La percepció de la natura al Renaixement 

Martí Domínguez, departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València  

 

Al Renaixement, la natura estava molt present en la vida dels homes. Això ha quedat especialment palès en l'art, on els motius naturalístics són abundants i molt suggerents. Aquestes representacions no són tan sols uns motius decoratiurs, sinó que van amarats d'un llenguatge simbòlic d'art i natura avui en dia totalment desconegut.

   

ES GREGORI MAIANS (Oliva)

carrer Gabriel Miró, 16

 

Els gegants del Mediterrani

Juan Antonio Raga, professor del departament de Zoologia

 i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

No només podem afirmar que hi ha balenes al Mediterrani, sinó que podem dir que el mar de Tethis, precursor del Mare Nostrum, va donar recer als antecessors de les balenes actuals i dels cetacis, en general. Aquest viatge evolutiu que va començar fa 55 milions d’anys, i en el qual un grup de mamífers terrestres, a través de notables canvis morfològics i fisiològics es va adaptar a viure al mitjà aquàtic, ha donat lloc a que en el nostre Mediterrani trobem avui una varietat important d’espècies de cetacis. Així, distintes poblacions de balenes, catxalots, dofins, etc.,  s’alimenten, es desplacen i es reprodueixen en les seues aigües. Però aquesta fauna marina, com bona part de la biodiversitat, està des de fa pocs anys seriorsament amenaçada per activitats humanes, que cal conèixer i regular mitjançant acords i normes nacionals i internacionals, per a permetre un desenvolupament sostenible de les poblacions humanes compatible amb la conservació del medi ambient.

 

IES LA MARXADELLA (Torrent)

 

 

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

  

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

 


 Divendres, 10 de novembre

 

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

  

 

 

10.00 h.  TALLER D’ASTRONOMIA

Aula d’Astronomia

Facultat de Matemàtiques (Campus de Burjassot)  

 

Enric Marco, tècnic de l'Aula d'Astronomia, inicia aquesta activitat amb una petita xerrada introductòria d’uns vint minuts de durada per tal de detallar les activitats que realitzen els astrònoms i explicar breument els principals objectes celestes. Després, amb el telescopi, es procedirà a l’observació del Sol. S’explicaran les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. En cas de que les condicions atmosfèriques siguen adverses per a l’observació, aquesta part es substituirà per altra activitat de l’Aula d’Astronomia.

 

12.00 h.  MUSEU DE GEOLOGIA  

 Facultat de Biologia (Campus de Burjassot)

 

Visita guiada a càrrec d'Ana Garcia, tècnic del Museu de Geologia de la Universitat de València

 

    

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IFP SUP. NÚM. 2 (Xest)

 

Per què ens fem vells? Algunes preguntes de l’evolució.

Fernando González, departament de Genètica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i 

Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

 

Des de la proposta de Charles Darwin a mitjan segle XIX, la teoria de l’evolució ha passat a ocupar un lloc central no només en la biologia sinó en àmbits més amplis com la sociologia o la filosofia, i ha estat motiu de nombroses polèmiques. Moltes d’aquestes deriven d’interpretacions errònies o de la seua aplicació en àmbits que li són aliens. Malgrat això, la teoria evolutiva és una eina fecunda per ajudar-nos a entendre el món i els éssers vius que l’habitem i són nombroses les qüestions a què pot aplicar-se. En aquesta conferència farem un petit repàs a què diu i què no diu la teoria de l’evolució i com podem, amb la seua aplicació, entendre algunes de les qüestions que han preocupat a la humanitat des de fa segles, com ara per què hem d’envellir o per a què serveix el sexe.

 

 

IES NÚM. 1 (Xest)

 

De quin color som per dins?

Joaquim Carrasco, Universitat de València

 

De quin color és el nostre interior? Què és la histologia? Una ciència en colors? La histologia és una ciència morfològica que estudia i permet observar els teixits, les cèl·lules i les subestructures. Per conèixer l'estructura tissular a nivell microscòpic, la seua funció i la seua relació.

  

IES RIU TÚRIA

(Jaume Balmes, 35)

 

 

Contaminació atmosfèrica al Mediterrani: efectes sobre els boscos,

 els conreus i la biodiversitat

Eva Barreno, departament de Botànica i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

    

 

La troposfera és la capa de l'atmosfera on es desenvolupen els éssers vius; ocupa una capa de més o menys 10 km i està formada per una barreja fascinant de gasos, vapors i partícules en suspensió. Pòl·lens i espores, fums i cendres de volcans, pols de deserts o les delicades fragàncies de boscos i zones marítimes, són també alguns dels seus components naturals. Des de finals del segle XIX, amb el desenvolupament tecnològic i industrial, s'han abocat en ella tot tipus de compostos procedents de fonts molt variades, especialment de la combustió de sediments fòssils -carbonis i derivats del petroli-, explotacions mineres, etc. Actualment, s'ha produït un canvi en la composició de l'aire troposfèric ja que està contaminat per substàncies que induïxen danys morfològics i fisiològics sobre els éssers vius i els materials. En la conca del Mediterrani occidental, l'excés de deposició nitrogenada i de fotooxidants - particularment d'ozó- està afectant l'equilibri dels sistemes forestals, els matolls i la productivitat dels conreus, i és causa principal de pèrdues en biodiversitat i increment d'incendis. Plantes vasculars, molses i líquens són els productors primaris dels ecosistemes; els impactes adversos que reben acaben per influir en la resta de les cadenes tròfiques. Els vegetals i les sues comunitats sofreixen alteracions molt abans que la contaminació puga afectar a la salut humana, i les seues respostes són diferenciades, proporcionen una informació integrada i discriminada sobre la combinació, concentració i permanència de contaminants en un àrea donada. Per aquest motiu, els vegetals són utilitzats per tot el món per a detectar canvis i avaluar riscos potencials deguts a les alteracions físiques i químiques del medi ambient, en definitiva, com a bioindicadors ràpids i fiables de la qualitat mediambiental i de l'estructura i continuïtat ecològica de les comunitats.

 

IES ALBAL (Albal)

 

 

El microscopi: una finestra al microcosmos

José Pertusa, departament de Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València

 

Anys d’innovacions tècniques han reduït el món microscòpic a una secció plana en la que es fa menyspreable la tercera dimensió; les modernes incorporacions instrumentals han retornat la tercera dimensió al món cel·lular. Gràcies a la tecnologia digital i a les noves fonts d’il·luminació s’ha incorporat la quarta dimensió, el temps, que es trobava limitada per la supervivència cel·lular deguda a la fototoxicitat. L’element essencial, invariant, segueix sent l’estructura del microscopi i la qualitat dels objectius, que es segueixen construint segons els mateixos principis proposats per Abbé al segle XIX. Les noves perspectives de la moderna instrumentació ens estan abocant a un complex cos de tècniques entre les quals comencen a destacar les relacionades amb la tecnologia digital.

 

IES GONÇAL ANAYA (Xirivella)

 

 

Marcians!

Fernando Ballesteros, Observatori Astronòmic de la Universitat de València

 

Mart ven. La seua presència en qualsevol notícia científica capta l'atenció del públic. I és que Mart, més que cap altre món, ofereix la promesa de "vida extraterrestre!". Com s'ha forjat aquesta curiosa associació d'idees entre Mart i vida? En aquesta xerrada farem un repàs històric a Mart i els seus marcians, tant pel que respecta a la ciència com a la literatura, cinema, premsa.... i veurem per què i com va néixer la "Martemania", fins el punt que en el nostre llenguatge es fixà la paraula "marcià" com a sinònim d'extraterrestre intel·ligent. Una fascinació que inclòs avui en dia, com va demostrar el lamentable cas de la cara de Mart. gaudeix encara de bona salut.

 

IES SAN JOAN BOSCO (València)

 

 

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i  Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

 


IES PERE D'ESPLUGUES (La Pobla Llarga)

 

 

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de València

 

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.

 

IES JAUME II EL JUST (Tavernes de Valldigna)

 

La biologia del sex-appeal

Ester Desfilis, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

Per què ens resulten sexys determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que tractà el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.  

 

 

IES POETA PACO MOLLA (Petrer)

 

El cervell: un òrgan particular de l'ésser humà

Diego Echevarria, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

 

La nostra curiositat pel sistema nerviós sorgeix habitualment del coneixement del seu paper preponderant en l'activitat psíquica i motora de l'home. A nivell popular, l'interès pel cervell es centra en les seues particularitats quan no funciona correctament, és a dir, quan es produeix alguna neuropatologia. La xerrada es centra en la seua composició bàsica, el seu desenvolupament estructural normal i les funcions bàsiques primàries. En aquest "viatge" trobarem algunes de les causes més comunes d'observar un bon funcionament i un mal funcionament, bé per motius endògens (genètics) com exògens (epigenètics).

 

IES GRAN VIA (Alacant)

 

El teu cervell et controla

Adolfo Aracil, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

 

La ciència no és una cosa llunyana i estranya, sinó que és un mètode que ens permet entendre un poc més el món que ens envolta i, també, a nosaltres mateixos. Amb petites experiències pràctiques (exemples sobre la percepció, l'evocació d'alguns reflexos, veure com canvia el ritme cardíac en determinades circumstàncies d'activació o relaxació, etc.) intentarem, d'una banda, reflexionar sobre la importància de la ciència com el mètode més objectiu per a l'adquisició del nou coneixement. I d'altra, entrar més específicament a parlar sobre el funcionament del sistema nerviós il·lustrant al públic amb alguns principis del seu funcionament.

 

IES SERRA MARIOLA (Muro)

 

Com desxifrem la comunicació neuronal?

Patricio Orio, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

 

Electricitat en el nostre cos? L’origen del comportament elèctric de les neurones s’explica a partir de conceptes bàsics de biologia, química i física. El 1952, els experiments què Alan Hodgkin i Andrew Huxley realitzaren en l’axó gegant del calamar els va permetre postular un model matemàtic de l’impuls nerviós que amb el pas dels anys segueix sent utilitzat. La convergència de diferents disciplines, l’ús de tècniques innovadores i una anàlisi exhaustiu de les dades experimentals, van fer d’aquest treball una de les fites més importants de la neurociència.

 

 

18.00 h.  CONFERÈNCIA

Sala polivalent de Muuseu de les Ciències Príncep Felip.

Ciutat de les Arts i les Ciències

 

La societat de l'hidrogen

a càrrec de Fernando Sapiña

 

La major part del consum mundial d'energia està basat en els combustibles fòssils, l'ús dels quals comporta una sèrie de problemes En particular, una economia dels combustibles fòssils no és sostenible pel fet que són recursos no renovables. En aquesta conferència s'analitzarà la possibilitat de desenvolupar un futur sistema sostenible de producció d'energia basat en fonts renovables.

 

Fernando Sapiña Navarro és doctor en química, professor del Departament de Química Inorgànica i investigador de l'Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València. La seua recerca està orientada cap al disseny de vies de síntesi de materials amb composició, microestructura i propietats controlades, així com a la seua caracterització. Autor de més de setanta articles d'investigació, ha treballat, entre altres temes, el magnetisme molecular, els superconductors d'alta temperatura crítica i els materials magnetoresistents. Pel que fa a la docència, imparteix mòduls distints amb continguts relacionats amb la química del medi ambient i també cursos relacionats amb La química de la cuina. Col·labora habitualment en les revista Mètode i Saó en les què escriu articles de divulgació científica. És autor dels llibres "Un futur sostenible? El canvi global vist per un químic preocupat" i "El repte energètic. Gestionant el llegat de Prometeu", ambdós publicats a la col·lecció "Sense Fronteres" coeditada per la Universitat de València i Edicions Bromera, i en castellà en la col·leció "Sin Fronteras" de la Universitat de València.

 
Dilluns, 13 de novembre

10.00 h. RUTES MATEMÀTIQUES

 

    

R-2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

   

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

 

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES SAN ROQUE (València)

 

Cèl·lules mare

Jose Manuel García Verdugo, departament de Parasitologia i Biologia Cel·lular i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

 

Una cèl·lula mare és una cèl·lula que posseeix la capacitat de dividir-se (autorenovació) durant un període indefinit de temps. Però, a més, en determinades condicions pot donar lloc a diferents tipus cel·lulars (diferenciació) amb formes i funcions característiques, com cèl·lules cardíaques o nervioses. Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare en funció del seu origen i capacitat proliferativa:

- cèl·lula totipotent: té potencial suficient per a generar totes les cèl·lules de l'organisme.

- cèl·lula pluripotent: són aquelles cèl·lules mare amb diferenciació més restringida. Només donen lloc a determinats tipus cel·lulears.