INICI >
ACTUALITAT >
DIA DE
DARWIN
........................................................................................................................................................
Darwin
Tot preparant la gran celebració internacional que tindrà lloc el 12 de febrer de 2009, des de fa ja alguns anys es commemora en molts llocs el Dia de Darwin amb tot un ventall d’activitats divulgadores del coneixement científic. La Universitat de València, però, ja compta en una tradició centenària d’aquesta commemoració, perquè en 1909 un grup d’estudiants de medicina de la nostra universitat va decidir honorar el centenari del naixement de Charles Robert Darwin amb un acte públic i amb un número especial de la revista Tribuna Médica dedicat a l’autor de L’origen de les espècies.
El 22 de febrer de 1909 el Paranimf de la Universitat de València, presidit per un retrat de Darwin, s’omplia de gom a gom per escoltar el catedràtic d’anatomia Peregrin Casanova, el rector de la Universitat de Salamanca Miguel d’Unamuno i els professors Juan Bartual i Eduard Boscà .
Documentació de l'Institut d'Història de la Ciència i Documentació López Piñero (CSIC-UVEG)
Dia de Darwin 2008
Una iniciativa de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, la Facultat de Biologia, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, i Acció Cultural del País Valencià, amb el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Biologia i la CAM.
DIMECRES, 20 DE FEBRER
10.00 h. CICLE DE SEMINARIS D'EVOLUCIÓ I
COMPLEXITAT
Sala d'Actes dels Instituts
Parc Científic de la Universitat de València
Towards an Understanding of Life
per Athel Cornish-Bowden (CNRS, Marsella)
12.30 h. CONFERÈNCIA
Sala de graus de la Facultat de Farmàcia
Campus de Burjassot-Paterna
Universitat de València
Creacionisme en el segle XXI:
un problema no solament americà sinó també europeu
per María Luz Cárdenas (CNRS, Marsella)
19.00 h. BAR DE LES CIÈNCIES
Octubre Centre de Cultura Contemporània
C/ Sant Ferran 12, València
El meu xicot és un neandertal?
Hi intervenen Carles Lalueza (Universitat de Barcelona), Ignacio
Martínez Mendizábal (Universitat d'Alcalà d'Henares i Projecte Atapuerca), Valentín
Villaverde (Universitat de València). Moderadora: Núria Cadenes.
DIJOUS, 21 DE FEBRER
12.30 h. QUARTA CONFERÈNCIA PEREGRIN CASANOVA
DE BIODIVERSITAT I BIOLOGIA EVOLUTIVA
Sala d'Actes dels Instituts
Parc Científic de la Universitat de València
Història conceptual dels
dinosaures
per José Luis Sanz (Universitat Autònoma de Madrid)
Towards an Understanding of Life
Although Erwin Schrödinger asked what was life more than half
a century ago, it is a question that has interested surprisingly few
biologists, who tend to accept life as it is and focus on small details
and not on the fundamental philosophical question of their subject.
Among the few who tried to go into it more deeply was Robert Rosen,
whose "metabolism-repair systems" provide a way of discussing it.
Athel Cornish-Bowden és
directeur de
recherche del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS,
Marsella). La seua recerca se centra en l’estudi de l’estructura i
la cinètica dels enzims, l’evolució de les proteïnes, la cinètica dels
sistemes metabòlics i la natura de la vida. És membre de diversos comitès científics internacionals i autor de diversos llibres, entre els
quals remarquem The Pursuit of Perfection (Oxford University Press,
2004).
***
Creacionisme en el segle XXI: un problema no solament americà sinó també
europeu
Els biòlegs en general accepten la teoria de l’evolució i per
aquesta raó tendeixen a pensar que aquest marc conceptual és àmpliament
acceptat, excepte en comunitats cristianes fonamentalistes dels Estats
Units. Si bé aquest era el cas fins fa uns quants anys, la situació ha
canviat dràsticament i diversos moviments creacionistes, cristians i
islamistes, comencen a adquirir importància en diversos països europeus,
circumstància que ha fet que institucions preocupades per mantenir un
alt nivell en ciències, com la Royal Society a Anglaterra, estiguen
alarmades. La propagació d’idees conegudes amb el nom de «disseny intel•ligent»
contribueix a intensificar el problema, i en realitat no hi ha una sola
visió creacionista sinó diverses. El propòsit d’aquesta conferència és
atraure l’atenció sobre l’amenaça que significa l’augment d’idees
creacionistes per a l’ensenyament racional de la ciència. Tot i que a
Espanya el problema no és tan greu com a Anglaterra, a Alemanya o als
Estats Units, ara és el moment de reflexionar sobre com afrontar-lo.
María Luz Cárdenas és
chargé de recherche del Centre National de la
Recherche Scientifique (CNRS, Marsella). És membre de l’Academia Chilena
de Ciencias i la seua recerca se centra en l’enzimologia i la regulació
metabòlica, matèries sobre les quals ha escrit nombrosos articles i
diversos llibres.
***
El meu xicot és un neanderthal?
Carles Lalueza és doctor en Biologia per la
Universitat de Barcelona, en la qual és professor. Investigador en
diversos centres estrangers, ha dut a terme nombrosos estudis sobre paleogenètica publicats en
revistes internacionals. Guardonat amb el
VII Premi Europeu de
Divulgació Científica «Estudi General» amb l’obra
Races, racisme i
diversitat. La ciència, un arma contra el racisme.
Ignacio Martínez Mendizábal és professor titular de l'Àrea de Paleontologia de la Universitat d'Alcalà d'Henares i director de l'Àrea d'Evolució Humana del Centre Mixt (Universitat Complutense de Madrid) per a l'Estudi de l'Evolució i el Comportament Humà. Pertany a l'equip investigador dels jaciments de la serra d'Atapuerca, ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries, i és coautor -amb Juan Luis Arsuaga- de La especie elegida, un llibre que qüestiona aspectes fonamentals sobre l'origen de la humanitat.
Valentín Villaverde és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València. Les seues principals línies d'investigació són el paleolític mitjà i superior, l'art paleolític i l'art llevantí, al voltant de les quals ha estat investigador principal en diversos projectes de la Direcció General d'Investigació Científica. Ha dirigit les excavacions arqueològiques en nombrosos jaciments, com ara la Cova Negra de Xàtiva o la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira, i ha publicat diversos llibres sobre el tema.
Núria Cadenes és periodista i escriptora, autora, entre d'altres, dels llibres Memòries de presó i L'Ovidi (sobre l'actor i escriptor Ovidi Montllor)
***
Història conceptual dels dinosaures
La història de la paleontologia és un relat d’homes i fòssils.
Una part important d’aquesta història són les idees i els conceptes que
els paleontòlegs han fet servir per a interpretar el registre fòssil,
així com la projecció cultural que l’activitat científica ha generat.
Pel que fa als dinosaures, se suggereixen tres àmbits conceptuals
principals: 1) Història de la cultura no científica. Es tracta del
domini conceptual de més àmplia extensió temporal, ja que inclou des
dels aspectes del folklore i la mitologia fins a la cultura popular
actual. 2) Història de la ciència, és a dir, el domini relacionat amb la
variació en el temps de les idees paleontològiques que han forjat la
nostra interpretació científica dels dinosaures. 3) Història social de
la ciència, que inclou tots aquells aspectes determinats per la
interacció de l’ambient cultural, polític i econòmic amb la
paleontologia. El domini 2 està clarament delimitat, mentre que,
necessàriament, les fronteres entre l’1 i el 3 són més difuses. Aquests
tres dominis conceptuals s’estenen en un discurs historiogràfic de les
relacions entre homes i les troballes del registre fòssil de dinosaures
i el seu estudi. Se suggereixen sis períodes historiogràfics: 1. Període
arcaic (1677-1823). 2. Període antic (1824-1857). 3. Període mitjà
(1858-1896). 4. Primer període modern (1897-1938). 5. Segon període
modern (1939-1974). 6. Període del renaixement (1975-actualitat).
José Luis Sanz és catedràtic de Paleontologia de la Universitat Autònoma
de Madrid i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes,
Físiques i Naturals. Director tècnic del Museu Paleontològic d’Elx, és
autor o coautor d’articles de recerca i de divulgació, com també de diversos llibres, entre els quals remarquem
Cazadores de Dragones.
Historia del descubrimiento e investigación de los dinosaurios (Ariel,
2007). És autor o coautor de vuit nous gèneres de dinosaures.