|
This event is an activity of the
Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary
Biology, the
Faculty of Biology,
the
Science Communication Chair of the University of Valencia,
and
Acció
Cultural del País Valencià. Sponsored by the
Catalan Studies Institute
(IEC), the
Catalan Biology
Society and
CAM Bank.
WEDNESDAY 20 FEBRUARY 2008
10.00 h. EVOLUTION AND COMPLEXITY SEMINAR
Institute Main Hall, Universitat de València
Science Park
Towards and Understanding of Life
by Athel
Cornish-Bowden
(CNRS,
Marseille)
12.30 h. LECTURE
Faculty of Pharmacy Main
Hall
Burjassot-Paterna Campus
Universitat de
València
Creationism in the XXI Century:
a Problem Not Only in America but Also in
Europe
by María
Luz Cárdenas
(CNRS,
Marseille)
19.00 h. SCIENCE BAR
Octubre Centre de Cultura Contemporània
C/ Sant Ferran 12, València
Is My Boyfriend a Neanderthal Man?
Panel discussion: Carles Lalueza (Universitat de Barcelona), Ignacio
Martínez Mendizábal (Universidad de Alcalá & Atapuerca Project), Valentín
Villaverde (Universitat de València). Conductor: Núria Cadenes.
THURSDAY 21 FEBRUARY 2008
12.30 h. FOURTH "PEREGRIN CASANOVA" LECTURE ON
BIODIVERSITY AND EVOLUTIONARY BIOLOGY
Institute Main Hall, Universitat de València Science Park
A Conceptual History of Dinosaurs
by
José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid)
|
|
Towards an Understanding of Life
Although Erwin Schrödinger asked what was life more than half
a century ago, it is a question that has interested surprisingly few
biologists, who tend to accept life as it is and focus on small details
and not on the fundamental philosophical question of their subject.
Among the few who tried to go into it more deeply was Robert Rosen,
whose "metabolism-repair systems" provide a way of discussing it.
Athel Cornish-Bowden és Directeur de
Recherche del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS,
Marsella). La seua recerca es centra en l’estudi de l’estructura i
cinètica dels enzims, l’evolució de les proteïnes, la cinètica dels
sistemes metabòlics i la natura de la vida. És membre de diversos
comités científics internacionals i autor de diversos llibres, entre els
quals remarquem The Pursuit of Perfection (Oxford University Press,
2004).
***
Creacionismo en el siglo XXI: un problema no solo americano sino también
europeo
Los biólogos en general aceptan la teoría de la evolución, y por esta
razón tienden a pensar que este marco conceptual es ampliamente aceptado
salvo en comunidades cristianas fundamentalistas de Estados Unidos.
Aunque éste era el caso hasta hace algunos años, la situación ha
cambiado drásticamente y movimientos creacionistas, cristianos e
islamistas, empiezan a cobrar importancia en varios países europeos, lo
que ha hecho que instituciones preocupadas por mantener un alto nivel en
ciencias, como la Royal Society en Inglaterra, estén alarmadas. La
propagación de ideas conocidas con el nombre de «Diseño Inteligente»
contribuye a intensificar el problema, y en realidad no hay una sola
visión creacionista sino varias. El propósito de esta conferencia es
atraer la atención sobre la amenaza que significa el aumento de ideas
creacionistas para la enseñanza racional de la ciencia. Aunque en España
el problema no sea tan grave como en Inglaterra, en Alemania o en
Estados Unidos, ahora es el momento de reflexionar sobre cómo hacerle
frente.
María Luz Cárdenas és Chargé de Recherche del Centre National de la
Recherche Scientifique (CNRS, Marsella). És membre de l’Academia Chilena
de Ciencias i la seua recerca es centra en l’enzimologia i la regulació
metabòlica, matèries de les quals és autora de nombrosos articles i
diversos llibres.
***
Is My Boyfriend a Neanderthal Man?
Carles Lalueza és doctor en Biologia per la
Universitat de Barcelona, en la qual és professor. Investigador en
diversos centres estrangers i ha dut a terme nombrosos estudis sobre paleogenètica publicats en
revistes internacionals. Guardonat amb el
VII Premi Europeu de
Divulgació Científica «Estudi General» amb l’obra
Races, racisme i
diversitat. La ciència, un arma contra el racisme.
Ignacio Martínez Mendizábal és professor titular de l'Àrea de
Paleontologia de la Universitat d'Alcalà d'Henares i director de l'Àrea
d'Evolució Humana del Centre Mixt (Universitat Complutense de Madrid)
per a l'Estudi de l'Evolució i el Comportament Humà. Pertany a l'equip
investigador dels jaciments de la serra d'Atapuerca, ha estat
guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries, i és coautor -amb Juan Luis
Arsuaga- de La especie elegida, un llibre
que qüestiona aspectes fonamentals sobre l'origen de la humanitat.
Valentín Villaverde és catedràtic de
Prehistòria de la Universitat de València. Les seues principals línies
d'investigació són el paleolític mitjà i superior, l'art paleolític i
l'art llevantí, al voltant de les quals ha estat investigador principal
en diversos projectes de la Direcció General d'Investigació Científica.
Ha dirigit les excavacions arqueològiques en nombrosos jaciments, com
ara la Cova Negra de Xàtiva o la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira,
i ha publicat diversos llibres sobre el tema.
Núria Cadenes és periodista i escriptora,
autora, entre d'altres, dels llibres Memòries de presò
i L'Ovidi (sobre l'actor i escriptor Ovidi Montllor) ***
Historia conceptual de los dinosaurios
La historia de la paleontología es un relato de hombres y fósiles. Parte
importante de esta historia son las ideas y conceptos que los
paleontólogos han utilizado para interpretar el registro fósil, así como
la proyección cultural que la actividad científica ha generado. Desde el
punto de vista de los dinosaurios se sugieren tres ámbitos conceptuales
principales: 1) Historia de la cultura no científica. Se trata del
dominio conceptual de mayor extensión temporal, ya que incluye desde los
aspectos del folclore y la mitología hasta la cultura popular actual. 2)
Historia de la ciencia, es decir, el dominio relacionado con la
variación en el tiempo de las ideas paleontológicas que han forjado
nuestra interpretación científica de los dinosaurios. 3) Historia social
de la ciencia, que incluye todos aquellos aspectos determinados por la
interacción del ambiente cultural, político y económico con la
paleontología. El dominio 2 está claramente delimitado, mientras que,
necesariamente, las fronteras entre el 1 y 3 son más difusas. Estos tres
dominios conceptuales se extienden en un discurso historiográfico de las
relaciones entre hombres y los hallazgos del registro fósil de
dinosaurios y su estudio. Se sugieren 6 periodos historiográficos: 1.-
Periodo Arcaico (1677-1823). 2.- Periodo antiguo (1824-1857). 3.-
Periodo medio (1858-1896). 4.- Primer Periodo Moderno (1897-1938). 5.-
Segundo Periodo Moderno (1939-1974). 6.- Periodo del Renacimiento
(1975-actualidad).
José Luis Sanz és Catedràtic de Paleontologia de la Universitat Autònoma
de Madrid i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes,
Físiques i Naturals. Director tècnic del Museu Paleontològic d’Elx, és
autor o coautor d’articles de recerca i de divulgació, com també de diversos llibres, entre els quals remarquem
Cazadores de Dragones.
Historia del descubrimiento e investigación de los dinosaurios (Ariel,
2007). És autor o coautor de vuit nous gèneres de dinosaures.
|