|
INICI
> PUBLICACIONS >
LLIBRES SENSE FRONTERES > info
llibres ........................................................................................................................................................
Adquisicions i més informació en:
Publicacions UV |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| tornar a llibres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 31 . La ciència dels
Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu:" Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield". Açó és només l'inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per fer un assaig i descobrir que la majoria d'autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física y màster en informàtica teòrica per Berkeley. Quanta ciència hi ha en els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d'Els Simpon, aquest llibre ens endisa d'una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 30 Una
revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat La història de la tecnologia és el reflex viu de les necessitats i les inquietuds humanes, a l'empara dels límits fixats per les lleis físiques. En les albors d'aquest nou mil·leni, estem assistint a l'impuls de la més revolucionària de les tecnologíes, eixa que basa el seu potencial en la manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. La nanotecnología ens permet, per primera volta, fabricar materials "a la carta", amb propietats controlades i per a fins específics. El reptes científics son tan immensos com les oportunitats tecnològiques.. de de la nanoescala ens arriben solucions a alguns dels problemes més grans de la humanitat, com els relatius a la salut humana i el desenvolupament sostenible del planeta. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació també s'han vist beneficiades i són, potser, l'exemple més evident d'aquesta cursa cap a les coses més menudes. En viatge apassionant pel nanocosmos, Una revolució en miniatura XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, examina el paper determinant de la nanotecnologia en el progrés cientificotecnològic i la seua convergencia amb altres disciplines emergents. Index
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 29
L'evolució de Darwin al genoma Fa 150 anys, Charles Darwin va encetar una revolució científica,social i intel·lectual en publicar L'origen de les especies. Mai una teoria científica no ha exercit una influencia tan forta en àmbits tan diferents de ''activitat humana com la teoria de I'evolució. Però, lluny de ser una teoria coneguda, estudiada i apreciada, la situació actual en molts països és encara d'oberta oposició. Que fa tan perillosa la teoria evolutiva? Té encara vigencia la proposta de Darwin? Com encaixen els darrers descobriments de la biologia en la teoria evolutiva? Necessitem una nova teoria per a explicar la biodiversitat i les adaptacions? Aquestes qüestions,i altres de semblants,són les que es plantegen en aquest llibre,que pretén posar a I'abast de tothom els postulats de la teoria de I'evolució i les incògnites encara no resoltes per aquesta ÍNDEX 1. Introducció 2. Els precursors de Darwin 3. Darwin, el viatge del 'Beagle' i la gestació de L'origen de les especies 4. La selecció natural 5. Proves i crítiques a l'evolució 6. Evolució i herència 7. L'arbre de la vida 8. De la cel·lula a l'organisme, del gen al caràcter 9. El genoma, substrat i registre de l'evolució 10. L aparició i l'extinció d'espècies 11. Sexe i evolució 12. Continua evolucionant l'espècie humana? 13. Envelliment i evolució 14. L'evolució, al' estrada 15. Cap a una nova teoria de l' evolució? Bibliografia recomanada Glossari Fonts de les imatges Índex alfabètic |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Amb un ampli sentit de l'humor, els textos que formen aquest llibre aborden temàtiques científiques ben variades: les mentides estadístiques, el caos determinista, la globalització de les comunicacions, els perills de la informàtica, qüestions matemàtiques entorn dels nombres primers... I tot això explicat d'una manera senzilla. L'autor recorre també, amb una amenitat excepcional, a temes propis de la biologia com ara el descobriment de l'ADN, l'ús i abús dels virus o la psicologia en les tècniques de màrqueting o els detectors de mentides. El capítol "El món per un forat", que dóna títol al conjunt, planteja un debat sobre els resultats recents de la física dels sistemes complexos en xarxes socials.
RESUM DE L'INDEX
0. Homenatge al Bon Doctor 1. El misteriós fenomen de l'espiral d'Ulam 2. El col·leccionista de nombres 3. Videoiterant, videoiterant, ,el caos es va arribant 4. Computa , coopera i recicla: aliens i primers 5. L'origen del veïnatge universal 6. Riscos informàtics 7. L'impacte ambiental d'Internet 8. El nombre d'Erdös 9. Que petit que és el món 10. Epidèmies socials. 11. Cervesa per a tots! Hem descobert el secret de la vida! 12. Virus per a matar i per a curar 13. Camins i accidents congelats 14. Bon Nadal 15. Abusos estadístics 16. Rumors, llegendes i bromes pesades entre gent de ciència 17. Els premis Ig Nobel 18. Turisme científic 19. Numb3rs 20. Ciència forense 21. El detector de mentides menteix
Tot el que cal saber per saber-ho tot Una passejada pels fonaments del coneixement científic Jesús Purroy
Vivim envoltats pels resultats
dels avenços científics i tecnològics, però coneixem molt poc sobre el
funcionament de la ciència. Precisament, Tot el que cal saber per
saber-ho tot aborda amb rigor i amenitat aquestes qüestions: què és la
ciència? quins mètodes s'empren per a obtenir nous coneixements?, quins són
els procediments per a comunicar-los? Índex
1. POSA EN ORDRE LES TEVES CREENCES. El primer que cal acceptar per saber-ho tot. El segon que cal acceptar per saber-ho tot. Un primer intent de definir la ciència. La importància de marcar límits. La raó i la religió, dues maneres d'entendre el món. Com saps que has posat prou ordre?
2. SÀPIGUES QUÈ NO SAPS. L'apòcrifa llegenda dels eclipsis. Els misteriosos raigs X i els encara més misteriosos raigs N. La cafeïna i les flors del doctor Bach.
3. OBJECTES, CONCEPTES I MESURES INDIRECTES. Viatge al voltant de la realitat en tres pàgines. Normes per a conjurar objectes invisibles. La conjunció fenomenal-1: el forat. La conjunció fenomenal-2: la teoria. La conjunció fenomenal-3: el detector. Aprendre a conviure amb l'error. Al final, una sorpresa: de vegades, dos és igual a quatre.
4. TRES MANERES DE DIR LA VERITAT, TRES MANERES DE MENTIR. La certesa possible. Explicacions o excuses. La recerca de la falsedat. És més segur avançar a cegues. La certesa demostrada. La certesa estadística. Tres maneres de ser fals. Hi ha altres veritats, però són en aquesta.
5. DEBAT, DE BAT A BAT. Instruccions per participar amb èxit en un debat científic. El sistema antic, un debat generacional. El debat centralitzat: les societats. El debat fora del cercle. Què cal tenir: autoritat, credencials o dades? Les formes del debat: la sàtira, l'insult i els peus a la galleda.
6. DESCARTES, PER TANT APRENS. De tossut a trampós. Prendre's llibertats amb la veritat. On van les teories quan moren?
7. COMUNICA. La comunicació formal. La comunicació informal. La responsabilitat de la comunicació. L'autor com a exemple. La comunicació irresponsable. Els altres com a exemple.
8. BUSCA UN LABORATORI AMB VISTES A UNA DEMOCRÀCIA.
LA CARA LLUMINOSA. Qui mana, paga. Direcció prohibida: temes que no pots tocar ni amb una perxa llarga. Comitès ètics, o quants ratolins pots fer ballar al cap d'una agulla. LA CARA FOSCA. Qui mana, pega. Si uns adreçadors són obligats, uns altres estan prohibits. Ciència sense ètica: quan saber surt massa car. Com trencar el cercle viciós des del cercle virtuós.
EL SERMÓ FINAL DEL DOCTOR PURROY
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ÍNDEX TEMÀTIC
|
Adquisi-cions i més informació en:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'artista en el laboratori Pinzellades sobre art i ciència Xavier Duran
Art i ciència, que per a molta
gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts
punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s'han
proporcionat mútuament eines de treball, nous materials o motius
d'inspiració. En aquesta obra, s'expliquen de manera amena i assequible
temes com el descobriment de nous pigments gràcies a l'evolució de la
química o les tècniques modernes que permeten conèixer molts detalls sobre
obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades.
A més a més, s'explora la visió del món que es desprèn de diverses obres a
partir de la influència mútua entre l'art, d'una banda, i l'astronomia, la
biologia, les matemàtiques o la física, de l'altra. Índex
PRIMERA PART: EL COLOR I LA MATÈRIA.
1. A LA RECERCA DEL COLOR. Els colors de les cavernes. Els secrets de l'arc de Sant Martí. La paleta dels antics. L'alquímia dels colors. Un blanc més sa. Estudi en blau. Nous colors: riquesa i risc. Les entranyes de la creació. De la indústria al quadre. 2. EL CONTROL DE LA MATÈRIA. La pervivència del fang. El temps com a destructor. Vidre, la fràgil transparència. Climent, ferro, acer: enfortir els somnis.
SEGONA PART: LA VISIÓ DEL MÓN
3. ORDENAR L'ESPAI. Dimensions àuries. En perspectiva. Ajuts òptics. Dibuixant la quarta dimensió. Engany a l'ull. Les matemàtiques com a inspiració. 4. LES LLIÇONS DELS COSSOS. Conèixer per a simplificar. Plasmar les emocions. El visible i l'invisible. La vida, força creativa. 5. LA MÀQUINA COM A MODEL. Entre dues èpoques. Dels tractats tècnics als quadres. De l'elogi a la crítica. El ferrocarril, un altre protagonista de la industrialització. El regnat de la màquina. La visió des de l'aire. Avantguardes al servei de la revolució. La hibridació persona-màquina. 6. DEL COSMOS A L'ÀTOM. El nou firmament. La il·lustració celeste. Relativament cubistes? El sedàs del cervell. 7. VUIT IMATGES, VUIT LECTURES
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ALFABÈTIC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Gramàtiques extraterrestres La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència Fernando J. Ballesteros
És possible la comunicació amb
altres formes de vida fora del nostre planeta? Amb qui, amb què i com
podríem establir aquesta comunicació, si és que hi ha algú a l’altra banda?
Aquesta obra aborda la recerca científica d’intel·ligència extraterrestre,
allò que avui coneixem amb el nom de SETI (Search of Extra Terrestrial
Intelligence), una recerca que, si acabara amb èxit, provocaria un xoc que
commouria la nostra societat. Res no tornaria a ser igual. PRÒLEG
INTRODUCCIÓ. La notícia del mil·lenni. La importància del contacte.
AMB QUI: LA PROBABILITAT DE VIDA A L'UNIVERS
UN LLOC PER A LA VIDA. Un Sistema Solar d'allò més normal. Hi ha altres mons, però són molt lluny. Els senyals més antics de la vida. El miracle de la vida. Un polímer al fumeral. Un món especial?
VIDA AL SISTEMA SOLAR. El satèl·lits gegants. Un passat passat per aigua. Marcians! La vida en l'Univers.
AMB QUÈ: LA RECERCA D'INTEL·LIGÈNCIA EXTRATERRESTRE.
COMENÇA LA RECERCA. Els primers temps. El projecte Ozma. Senyals polsants.
ON BUSCAR. Fotons viatgers. El forat de l'aigua. Una qüestió de sensibilitat. Un codi morse per a les estrelles. Estratègies de recerca.
SENYALS AL CEL. "Wow!" El programa SETI de la NASA. El renaixement d'un projecte: Phoenix. SETI@home
PRESENT I FUTUR DE SETI. Salvem Arecibo. OSETI. Nous observatoris de ràdio.
COM: EL LLENGUATGE DE LA COMUNICACIÓ.
LLENGUATGES DIFERENTS. El llenguatge humà. Paraula de tota. Els nostres cosins els simis. Els sorprenents cefalòpodes. Els delfínids.
LA NOSTRA PERCEPCIÓ DEL MÓN. Diferents visions. Un món de colors. Un món de formes. Diferents representacions.
COM SABER SI HI HA UN MISSATGE? Senyals incomprensibles. El manuscrit misteriós. La llei de Zipf. Ordre i desordre.
COMUNICACIÓ AMB ETI. Els nostres primers intents: missatge en una botella. Un crits a les estrelles. A la recerca d'un idioma comú. Animals matemàtics. Matemàtiques i Darwin. Una llengua còsmica
EPÍLEG: PERÒ REALMENT HI HA ALGÚ? EL GRAN SILENCI. Algunes solucions.
APÈNDIX: L'EQUACIÓ DE DRAKE
BIBLIOGRAFIA
AGRAÏMENTS
ÍNDEX ALFABÈTIC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els inicis de la vida Evolució a la Terra Precambriana Lynn Margulis / Michael F. Dolan
Durant la major part de la
història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes
han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de
milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes,
representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients
més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb
els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la
reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment
invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels
animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els
primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història
ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn
Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una
formació científica prèvia.
PREFACI A LA SEGONA EDICIÓ
1. LES CÈL·LULES I L'EVOLUCIÓ. Dues classes de vida. Els regnes dels organismes. Indicis vius del passat. La reconstrucció del món antic.
2. LA VIDA SENSE OXIGEN. L'inici de la vida. El primer metabolisme. Cadenes transportadores d'electrons i anells de porfirina. Fotoautotròfia. Nous perills. Inici de la sexualitat. Ecologia sense oxigen.
3. LA VIDA AMB OXIGEN. Els primers productors d'oxigen. La transformació de l'atmosfera. Estromatòlits. Aprendre a respirar. Un ambient modern.
4. UN NOU TIPUS DE CÈL·LULA. Els primers eucariotes. Associacions biològiques. El nucli. Eucariotes sense mitocondris. Undulipodis. El moviment a l'interior de les cèl·lules. Mitocondris. Plastidis.
5. L'EVOLUCIÓ DEL SEXE. Cromosomes i mitosi. El fus mitòtic. La meiosi. L'evolució de la meiosi.
6. L'ERA MODERNA. Clons, colònies i diferenciació. Les cél·lules en els organismes multicel·lulars. L'omnipresència de la vida.
GLOSSARI
ÍNDEX DE FIGURES
FONTS DE LES IL·LUSTRACIONS
ÍNDEX DE TAULES
ÍNDEX ANALÍTIC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Contra Natura L'essència conflictiva del món viu Arcadi Navarro i Cuartiellas
És la Natura la nostra mare?
Procura la Mare Natura un entorn estable, pacífic i lliure de contaminació
perquè els seus fills puguem prosperar en llibertat? Ens proporciona una
extensa farmaciola d'herbes guaridores que poden retornar-nos la salut sense
els fatals efectes secundaris de la medicina occidentals? És l'ésser humà el
fill més pervers de la mare natura, l'únic que arriba a matar per plaer?
Afavoreix la natura el reciclatge i la sostenibilitat? És la vida moderna
una vida antinatural?
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mariners que solquen el cel L'aventura de descobrir l'univers Vicent J. Martínez
La visió que la cosmologia
moderna presenta de l'univers ha estat conseqüència d'una aventura humana en
la qual els protagonistes han aportat idees noves, hores de treball,
llargues nits d'observació, hipòtesis arriscades, disputes apassionades o
aferrissaments a idees preconcebudes. Tot plegat, una història, ben
interessant amb què els astrònoms han construït la cosmologia actual.
Índex
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La fi de la diabetis? Cèl·lules mare, l'esperança de la
biomedicina Ramon Gomis
«Vull escriure un llibre de reflexió, un xic provocador si cal, després d'escoltar, astorat, un nombre abundant de bajanades sobre les cèl·lules mare i la diabetis.» Amb aquesta claredat ens mostra Ramon Gomis les seves cartes. Avui, la vida de les persones que pateixen diabetis és molt més còmoda que fa trenta anys. I molt més fàcil, el control metabòlic de la malaltia. Però des del descobriment de la insulina cap dels avenços de la biociència ha curat encara una persona amb diabetis. Per què? Els experiments amb cèl·lules mare en són la solució?
La medicina i la ciència només s'aprenen fent un esforç per contestar aquelles preguntes que plantegen tant els malalts com els experiments. En l'exercici de respondre-les és quan avancem en el nostre saber. Conscient d'això, La fi de la diabetis?, escrit des de l'experiència i amb optimisme, reflexiona obertament sobre un tema de gran actualitat.
Índex
1. De què parlem quan parlem de cèl·lules mare?
2. Podem curar les malalties amb les cèl·lules mare?
3. La diabetis, una malaltia incurable
4. Bona i mala premsa de les cèl·lules mare
5. Que atrevits som els ignorants
DEDICATÒRIA
BIBLIOGRAFIA
GLOSSARI
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El repte energètic Gestionant el llegat de Prometeu Fernando Sapiña L'actual sistema energètic està basat en uns recursos no renovables, els
combustibles fòssils, i el seu ús porta aparellat una sèrie de problemes,
com l'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera. En aquest
llibre s'analitza i s'explica quina serà la naturalesa d'un nou sistema
energètic sostenible basat en fonts renovables. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
19
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
18 Estudi General 2004 Un itinerari pel cervell dels suïcides atacants Adolf Tobeña
Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s'ha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenem «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig d'episodis apocalíptics que han puntejat l'inici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes que acostumen a donar els historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden aportar la biologia evolutiva i la neurociència a l'hora de descriure i d'entendre millor aquesta opció bèl·lica tan excepcional que sorgeix en algunes confrontacions entre grups humans.
Índex PRÒLEG INTRODUCCIÓ IDEARIS LETALS. Propòsit de l'assaig. Hipòtesi de treball. CAPÍTOL 1 PER QUÈ MATEN?, PER QUÈ S'IMMOLEN MATANT? DOCTRINES TOTALITZANTS I DOCTRINES MENORS CAPÍTOL 2 BIOLOGIA DE LA LLEIALTAT PROGRUPAL ALTRUISMES GENUÏNS EN ANIMALS?: MÉS ENLLÀ DEL NEPOTISME I LA TRANSACCIÓ RECIPROCITAT INDIRECTA: EL PAPER DE LA REPUTACIÓ SOCIAL. COOPERACIÓ SENSE RECIPROCITAT CAPÍTOL 3 SENYALS BÀSICS DE L'ENCLAVAMENT GRUPAL VEUS INDICADORES CAPÍTOL 4 FANATITZADORS I FANATITZATS CAPÍTOL 5 NEUROLOGIA DE L'OBLITERACIÓ (I L'EXALTACIÓ MORAL) CAPÍTOL 6 L'ETNICITAT COMBATIVA CAPÍTOL 7 EL VECTOR RELIGIÓS CAPÍTOL 8 PER QUÈ MATEN? PER QUÈ S'IMMOLEN MATANT?: APORTACIONS FINALS PER QUÈ MATEN ELS ETARRES? PER QUÈ S'IMMOLEN MATANT ELS 'ISLAMIKAZES'? EPÍLEG REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ciència i ètica de la clonació humana
Arlene Judith Klotzko
A partir dels darrers descobriments científics en l'àrea de la clonació i amb una prosa àgil, plena d'al·lusions a la literatura, la psicologia, l'art, la música i el cinema, Vols clonar-te? descriu el nou món de possibilitats que s'obri davant nostre. Perquè la perspectiva de la clonació humana desperta les nostres esperances més ocultes, però també els nostres temors més foscos, que ens fan pensar en un canvi radical de la condició humana.
Índex PRÒLEG AGRAÏMENTS INTRODUCCIÓ: FETS I FICCIONS 1. Poder sense responsabilitat? La creació de vida al laboratori. Criatures de ficció. El paper de la reproducció tecnològicament assistida en l'era de la reproducció mecànica. Criatures de cine 2. Els giravolts de la Fortuna: la ciència de la clonació Dolly i jo. El laberint del desenvolupament. L'experiment fantàstic: Spermann i més enllà. Tres ratolins clonats. La reprogramació. A llarg termini: mai més un sol clon 3. Animals de granja: les aplicacions de la clonació La confiança en la tecnologia. Com ensenyar trucs vells a un gos nou. La casa de feres de les pastures. Cal posar el rellotge a hora? Una farmàcia a la granja. Tornem a Roslin. Un poc dins l'armari. El pròxim pas. El risc víric 4. Peces de recanvi per als nostres cossos: la clonació i la teràpia cel·lular Corrupció?. L'esperança de posar fi als sofriments. La ciència de les cèl·lules mare. Les aplicacions clíniques de les cèl·lules mare. Una nova moralitat: l'embrió a la placa de cultiu. Una qüestió vital. Una ciència cínica? Embrions de recanvi. El paper de les lleis. Gimnàstica moral? La baronessa i el bisbe. Tot va costera avall, o no? 5. El fill de la gata, rates mata: la clonació i la reproducció humana El naufragi humà. Intuïcions morals. Els progenitors fèrtils i els estèrils. La replicació. La clonació per a la resurrecció. 6. Un gran conflicte: la fragilitat de la identitat Dobles de ficció. Dobles naturals. Dissenyar un dictador. La clonació de Mozart. Conclusió: només hi ha una 'Mona Lisa' EPÍLEG BIBLIOGRAFIA ÍNDEX ANALÍTIC ÍNDEX D'IL·LUSTRACIONS |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Viure per a la ciència
Les aportacions d'un biòleg excepcional premi Nobel 2002
Sydney Brenner, guanyador del Premi Nobel de Medicina 2002, ens explica en aquest llibre una apassionant vida dedicada a la ciència. Des dels seus modests inicis, Brenner ha arribat a ser un dels biòlegs més distingits del segle xx. Les investigacions originals que ha dut a terme abracen molts camps de la biologia: des del desxiframent del codi genètic fins a l'establiment d'un cuc insignificant com un organisme model per a la biologia del desenvolupament.
Amb un to molt personal, Brenner narra la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s'inicia amb els durs anys d'educació a Sudàfrica i els experiments que feia a la sabateria del seu pare, i arriba fins a la direcció d'un dels centres de recerca més prestigiosos del món, el Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, passant pels moments més remarcables i emocionants d'una llarga i productiva carrera científica. El text també ens descobreix magistralment la part més humana: un científic rebel amb un gran enginy i sentit de l'humor, irreverent i amb una apreciació profunda de la biologia en els seus més diversos aspectes. Un autorretrat fascinant i íntim d'un dels gegants de la biologia moderna.
Índex PREFACI 1. Fer-se gran a Sudàfrica 2. Veure el DNA 3. Amèrica i tornada de nou 4. El descobriment de l'RNA missatger 5. El desxiframent del codi genètic 6. La dissecció de la replicació del DNA 7. El repte dels organismes superiors 8. Com fer biologia molecular en C.elegans 9. L'evolució de la genètica i la genètica de l'evolució 10. Notes finals ... sobre la lectura ... sobre la pèrdua de la memòria ... sobre forces i febleses personals ... sobre la creativitat ... sobre els èxits personals ... sobre la rivalitat i el frau en ciència ... sobre herois científics ... sobre el futur
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els problemes del medi ambient (i algunes solucions)
Joandomènec Ros
Els grans problemes ambientals que té plantejats el nostre planeta, com ara l'erosió de la biodiversitat, la destrucció accelerada d'hàbitats, la pèrdua de sòl fèrtil, la contaminació o el canvi climàtic, persisteixen i s'agreugen. Generalment només ens ocupem de les qüestions més immediates o pròximes, la qual cosa no vol dir que les resolguem. Els reptes globals tenen una base ecològica que no sempre es coneix adequadament i la solució, si n'hi ha, ha de passar pel coneixement científic i per reconduir els comportaments instintius de la nostra espècie.
Índex PRÒLEG A mig esbadellar-se les flors se musteeixen El segle de l'ecologia No és ciència-ficció Teixons, isards i daines Què és això de la biodiversitat i per què ens interessa? Entendre la biodiversitat Usar i conservar El gaudi dels espais protegits Per a què serveix la biodiversitat marina? Perill, ens envaeixen! La mar que a vostres peus dorm i somnia Una mar resistent i saludable Dos aniversaris Una ullada encuriosida i crítica al litoral Mes vet aquí de l'Àfrica l'Europa desjunyida La ciutat, ecosistema dels humans? L'entorn de les nostres ciutats és el millor educador ambiental Soi-disant sedejants Quan vaig tornar a Cuba Els desastres (ambientals) de la guerra El llac Baikal, una meravella en perill Quaranta anys del tractat de l'Antàrtida Despullat de tot bé, malalt i pobre A la recerca dels valors perduts L'arbre i el bosc del medi ambient Una altra tragèdia de l'empriu Valors que tinguin en compte la natura Unes reflexions sobre la conservació ambiental en la regió mediterrània I obrint lo llibre immens de sa memòria La saviesa dels clàssics Coneixement i educació, de l'ecologia a l'educació ambiental Ramon Margalef, mestre d'ecòlegs i d'ecologistes BIBLIOGRAFIA PROCEDÈNCIA DELS TEXTOS |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els orígens còsmics de la matèria
Philippe Chomaz «Vosté hauria de llegir el llibre de Philippe Chomaz. És una temptativa refrescant de mostrar nous canals amb què les persones més diverses poden entrar en contacte amb la ciència, els llocs on es produeix i les persones que la generen. Els personatges d'aquesta novel·la, reals o imaginaris, passen d'una discussió familiar a un club d'astronomia; d'una sala de manipulació del gran accelerador nacional de ions pesants, de Caen, a un Bar de les Ciències; d'una aula a l'organització d'una exposició científica; de la curiositat d'una adolescent fascinant per les meravelles del món que l'envolta, a la d'un vell company de Fermi en la fabricació i la utilització de la primera bomba. Nuclis, àtoms i estrelles en la vida quotidiana, entre amics o en família. Així es pot comprendre la ciència!» (Del "Prefaci" de Jacques Trenier, físic, professor i investigador a París)
Índex PRÒLEG Resum del llibre de pauline Primera part: DESCOBRIDORS D'ÀTOMS 1. PA ATÒMIC I POMA PODRIDA. 2. CONTRA ELS ELEMENTS DESENCADENATS 3. JULI CÈSAR I LES SEQUOIES 4. ENCICLOPEDIPLODOCUS. 5. JUGAR AMB LA TAULA DE MENDELEIEV. 6. EL LITERAT ASTRÒNOM 7. POLS D'OR, PEDRES DE MART I BLAU DE LLET 8. UN DESCOBRIMENT EXTRAORDINARI 9. L'ELECTRÒNICA DE L'AVI. 10. NINES RUSSES DINS DELS ÀTOMS. 11. L'ESPECTRE DEL REI HÈLIOS
Segona part: ELS ALQUIMISTES DE L'UNIVERS 12. QUAN ELS ÀTOMS RESPLENDEIXEN 13. UN UNIVERS RADIOACTIU 14. CITA AL BAR DE LES CIÈNCIES 15. LA NIT DEL BIG BANG 16. LA JORNADA DEL MUERTO 17. LES CURIOSES MÀQUINES DELS APRENENTS ESTEL·LARS 18. L'UNIVERS ALQUIMISTA 19. LES ESTRELLES DELS OUS D'OR
EPíLEG: Plantarem sequoies al planeta Mart
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ciències naturals La nova visió de la Terra i de la vida
Jose Antonio Pascual
Revolucions en les ciències naturals repassa la història de la construcció del coneixement científic del nostre planeta i de la vida que el fa diferent de qualsevol altre lloc conegut de l'Univers. L'autor ens facilita la visió d'alguns moments estel·lars i alhora humans en la lluita de la ciència per desvelar els misteris de la naturalesa. Una lluita que és també la peripècia inacabada protagonitzada per persones que mostrares les virtuts més fosques de la nostra espècie i els sentiments. Des dels temps de la il·lustració, qual els primers pensadors científics maldaven per atraure les ments de les persones cap als corrents revolucionaris i lliurepensadors, les ciències de la naturalesa van iniciar una aventura del coneixement que encara no ha acabat. Una aventura de la qual aquest llibre vol convertir-te en un participant més.
Índex PRÒLEG INTRODUCCIÓ 1. L'INICI DE L'AVENTURA. Una època revolucionària. Viatges i exploracions: llums i ombres. L'explicació de la natura. 2. ELS TEMPS D'ALEXANDER VON HUMBOLDT I LA DEFINITIVA APORTACIÓ DE CHARLES LYELL. Humboldt: l'intent d'abastar-ho tot. Naix la geologia moderna: Charles Lyell. 3. ARRIBA EL MOMENT DE L'EVOLUCIÓ. Va venir Darwin i ens va aigualir la festa. La grandesa de la concepció evolutiva. Alfred Wallace: el gran oblidat. La teoria de la selecció natural. La qüestió de l'edat de la Terra. 4. NAIX LA GENÈTICA I CREIX LA NOVA ECOLOGIA. Reapareix les lleis de l'herència. El refugi dels estudis sobre la natura. 5. 'EPPUR SI MUOVE': ALFRED WEGENER. L'explorador que a penes va poder celebrar el cinquantè aniversari. Idees massa revolucionàries. Els arguments a favor de la deriva dels continents. 6. FUSIONS I SÍNTESIS: NOUS PARADIGMES DE LA BIOLOGIA. La genètica i la biologia molecular: les reines del segle XX. La síntesi evolutiva. La irrupció de l'ecologia moderna. 7. RENAIX LA MOBILITAT CORTICAL. J. Tuzo Wilson, pertorbador de científics. Els primers anys després de Wegener. Els prodigiosos anys cinquanta. La recollida dels fruits: la hipòtesi de l'expansió dels fons oceànics. Per fi: la teoria de la tectònica de plaques. 8. L'ESPINOSA QÜESTIÓ DE L'EGO: L'ORIGEN DE LA HUMANITAT. Darwin: un home prudent. Ossos soterrats. Una nissaga de buscadors d'ossos: els
9. UN MOMENT APASSIONAT: AVUI. Les ciències de la Terra. Alguns motius actuals de discussió. Heterodòxia en el camp evolutiu? La determinació genètica, l'ambient i altres qüestions. L'ecologia i el medi ambient. 10. QUÈ PASSARÀ? Perspectives de futur. Cap a la unificació? EPÍLEG: EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC. BIBLIOGRAFIA
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
12 Estudi General 2002 Intel·ligència artificial i comunicació
Òscar Vilarroya
El gosset AIBO és, potser, el robot més popular del planeta. A hores d'ara, i gràcies a les aportacions del lingüista belga i expert en robòtica Luc Steels, és capaç de crear un llenguatge propi i de comunicar-se amb altres robots semblants. Aquests avenços permeten a la ciència començar a respondre a algunes de les preguntes que ens hem formulat des de sempre: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres capacitats cognitives? Paraula de robot viatja pel temps i l'espai de la recerca científica, en un itinerari fascinant que ens descobreix el que sabem sobre el funcionament del cervell humà pel que fa a l'adquisició del llenguatge.
Índex Pròleg 1. El llenguatge dels AIBO 2. El camí cap a l'AIBO 3. La importància de l'evolució 4. Vida artificial 5. La visió ingènua del llenguatge 6. Les perplexitats de la visió ingènua 7. L'arrelament dels símbols 8. Els mots s'arrelen en les vivències 9. Les implicacions de les vivències Epíleg Agraïments Bibliografia Glossari
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
11 Estudi General 2001 La ciència, una arma contra el racisme
Carles Lalueza Durant dos segles, la ciència occidental va mantenir la idea que la humanitat estava dividida en entitats definides biològicament, anomenades races. Els excessos de la ciència racial van derivar en el racisme i van comportar el sofriment i la mort per a milions de persones, en la que ha estat la part més fosca de la història del segle XX. Com es pot comprovar al llarg d'aquesta obra, la diversitat humana existeix, però no s'estructura en forma de races. Des del punt de vista genètic, la humanitat és molt uniforme. Els trets externs més visibles depenen de pocs gens i mostren fonamentalment l'adaptació climàtica dels grups humans. Races, racisme i diversitat demostra que les races, des del punt de vista científic, no existeixen. Un postulat que pot servir com a instrument en la lluita contra les actituds xenòfobes i racistes que contaminen la societat actual.
Índex Agraïments Dos segles de ciència racial L'establiment de la jerarquia racial Apogeu i decadència de la craniometria Una política de «biologia aplicada»: Alemanya 1933-1945 Els test d'intel·ligència i el ressorgiment del racisme científic La variació humana com a reflex de l'adaptació ambiental L'ànima genètica de la humanitat El Projecte de la Diversitat Genètica del Genoma Humà Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
10 Estudi General 2000 El canvi global vist per un químic preocupat
Fernando Sapiña
Índex INTRODUCCIÓ 1. EL CANVI GLOBAL. Una extinció no gaire natural. El naixement de l'agricultura. La sisena extinció. Canvis en els cicles biogeoquímics. El forta de la capa d'ozó. Energia, aliments, materials. Bibliografia. 2. EL CICLE DEL CARBONI: EL CANVI CLIMÀTIC. El llibre dels gels. El cicle obert del carboni. L'efecte hivernacle. Es redredarà Europa com a conseqüència del canvi climàtic? Un canvi climàtic natural: la fi de l'últim període glacial. A la recerca del carboni perdut. El canvi climàtic, es produirà ràpidament. Bibliografia. 3. EL CICLE DEL NITROGEN: LA PRODUCCIÓ D'ALIMENTS. El cicle obert del nitrogen. Els nutrients i l'agricultura. La guerra del nitrogen. Els mètodes artificials de fixació del nitrogen. Les conseqüències de l'augment de les quantitats de nitrogen accessible. La mort dels boscos d'Europa Central. La contaminació de les aigües per nitrats. Les marees roges. Els perillosos experiments geoquímics. Bibliografia. 4. EL CICLE DEL PLOM: EL LENT ENVERINAMENT DE LA BIOSFERA. La contaminació global en temps dels romans. El cicle obert del plom. Els usos del plom. Com entra el plom al nostre cos i com s'hi distribueix. La toxicitat del plom. L'epidèmia silenciosa. Bibliografia. 5. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. La relació entre població i desenvolupament tecnològic. Els límits del creixement. L'esgotament dels combustibles fòssils. El problema de la producció d'aliments. L'esgotament dels materials. Desenvolupament sostenible. Bibliografia. 6. ECOLOGIA INDUSTRIAL. Ecosistemes naturals. Metabolisme industrial, ecosistemes industrials, ecologia industrial. Un sistema sostenible de producció d'energia: l'ús de l'energia solar. Un sistema sostenible de producció d'aliments: el cicle dels nutrients. Un sistema sostenible d'ús de materials: l'augment de la productivitat dels recursos. Simbiosi industrial. Bibliografia. EPÍLEG - AGRAÏMENTS - BIBLIOGRAFIA GENERAL.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
9 Estudi General 2000 Les partícules elementals: dels quarks a la web
Jorge Velasco El món complex on vivim, i l'univers immens de què forma part, estan compostos per elements minúsculs, inaccessibles als nostres sentits. La textura del món és una exposició molt completa de l'origen, dels objectius i de la situació actual de la Física de Partícules, que és la ciència encarregada de posar de manifest l'existència d'aquests elements i d'explicar les lleis que els regeixen.
Els lectos trobaran en aquesta obra molta informació actualitzada sobre instal·lacions, acceleradors o detectors de partícules, sobre les aplicacions pràctiques d'aquesta branca de la ciència -com ara la web o les diferents radiacions d'usos mèdics-, sobre els components bàsics de la matèria o sobre què va passar en els primers instants de l'univers. Tot explicat amb la màxima senzillesa possible i amb nombroses anècdotes extretes de la història de la física, que aporten amenitat a la lectura.
Índex PRÒLEG LES PARTÍCULES, A TRAVÉS DE L'ÀTOM I DEL NUCLI. El nom. L'origen. Raigs que cauen del cel. Tres noves partícules. 1932-1933: naix la física de partícules. L'ESTRUCTURA ESTÀNDARD DEL MÓN. Les partícules elementals de la Teoria Estàndard. Els principis de la Teoria Estàndard. La verificació de la Teoria Estàndard. La part 'forta': la cromodinàmica quàntica. ELS ÒRGANS MÉS SENSIBLES DE LA HUMANITAT. Més enllà dels nostres sentits. La mesura de les magnituds de les partícules. La mesura del temps. La mesura de la velocitat: l'efecte Txerenkov. Identificació de partícules. Els multidetectors. Un multidetector per als higgs: l'experiment ATLAS. Experiments sense acceleradors. Detectors d'astropartícules: l'experiment ANTARES. Detectors i catedrals. LES FORMIDABLES MÀQUINES. La necessitat d'un supermicroscopi. A la recerca del temps passat. Seccions eficaces i lluminositat. Acceleració natural: els raigs còsmics. Partícules humanament accelerades. Primers passos: acceleradors electrostàtics. Els acceleradors lineals. Els acceleradors circulars. Feixos de partícules. Els anells de col·lisió. Complexos d'acceleradors: el CERN. El panorama actual dels acceleradors d'alta energia. El futur dels grans acceleradors. És encara possible el creixement? LES ESPECULACIONS UNITÀRIES. Perfecció imperfecta. La Gran Unificació. La supersimetría ompli el Gra Desert. Tecnicolor. Un salt a les supercordes. El principi hologràfic. La Teoria de Tot (TOE). Amb els peus a terra: què ens diuen els experiments? Anuncien els neutrins la fi de la Teoria Estàndard? EL LLOC ON CONFLUEIXEN ELS CAMINS. La Teoria Cosmològica Estàndard. L'expansió de l'Univers. La pel·lícula dels primers instants. El pont entre dos mons: els acceleradors de partícules. La pel·lícula dels primers instants? L'univers actual i els seus problemes. L'univers inflacionari. DEL BON ÚS (PACÍFIC) DE LES PARTÍCULES. Per a què serveixen les partícules? L'ambient (particular) en què ens movem. Una tradició: els usos mèdics. Diagnòstic: dels raigs X a la TEP. Tractament: teràpia hadrònica. Interdisciplinarietat. La meravellosa llum sincrotró. La més important i revolucionària: la web. LES PARTÍCULES EN SOCIETAT. Del projecte Manhattan a la guerra de les galàxies. Big science. Una ciència cara. Què és un físic de partícules. El futur de l'aventura. Bibliografia.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
8 Estudi General 1999 Desenvolupament, funcionament i vellesa del cos humà
Francisco Armesto - Constantino Armesto L'enigma grec de l'esfinx és el fil conductor d'una obra que se serveix dels últims descobriments de les ciències biomèdiques per a explicar-nos la nostra naturalesa física. Així, recorrem les tres edats de l'ésser humà, des que una minúscula cèl·lula es converteix en una persona adulta fins que arriba a l'última etapa de la vida. De fet, l'envelliment generalitzat de la població planteja nous problemes que estimulen la curiositat dels científics. Les investigacions que aquests efectuen sobre les malalties mentals, els càncers i les alteracions degeneratives estan proporcionant sorpreses espectaculars. L'enigma de l'esfinx és una invitació, amena i senzilla, a aprofundir en aspectes fonamentals de la biologia humana.
Índex PRÒLEG PRIMERA PART: Camina a quatre potes al matí. DE L'OU A L'HOME (EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI DE L'ÉSSER HUMÀ). Gracioses i assenyades polèmiques. La unitat de la vida. Directors de l'orquestra genètica del desenvolupament. Els compositors escriuen la partitura. La simfonia sona. Arquitectes d'un organisme. Alguns músics desafinen. Mare i embrió es presenten. Nou llargs mesos. Un esdeveniment laboriós i feliç. Infants i adolescents. A mitjan camí de la maduresa. A la recerca d'unes mans perdudes. Com dues gotes d'aigua. Zoologia de disseny. SEGONA PART: Va dret al migdia. A TOTA MÀQUINA (EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ). Som diferents? De què estem fets? L'òrgan més gran. Combustions sense flama. Pulmons com una pista de tenis. Un reactor químic en forma de tub. L'imprescindible reciclatge del fem. Records de la nostra sang. Transportistes d'oxigen. Defensors sacrificats. Desperfectes que es reparen sols. Refrigeració. La bomba hidràulica. Una enorme xarxa de canals. Sobre la necessitat del moviment. Materials de l'última generació. Centenars de motors. El combustible. Tots podem ser herois... I convertir-nos en màquines. L'OBJECTE MÉS COMPLICAT DE L'UNIVERS (EL CERVELL). Les misterioses papallones de l'ànima. Senyals elèctrics. Connexions neuronals i missatgers químics. Interacció amb l'ambient. Arquitectura del sistema nerviós. Els somnis. El sistema nerviós autònom. Encara que no batlle, el cos té el seu ritme. Emocions, la salsa de la vida. On resideixen el plaer i el sofriment? Intel·ligència emocional. El gran enigma del futur. Dos cervells en un. La percepció. Neuròlegs que aprenen gràcies als gossos. Menyspreada, però indispensable memòria. El pensament, el llenguatge i la intel·ligència. El sentit dels sentits. Una biomàquina fotogràfica. Dos sentits en un, l'oïda. De la fragància de la rosa a l'olor nauseabunda de la mofeta. Tastem amb el paladar... i amb el nas. Més de cinc sentits. L'imprescindible sentit del dolor. TERCERA PART: Es desplaça amb tres peus en fer-se de nit. LA REVOLUCIÓ DELS CAPS GRISOS (L'ENVELLIMENT). Amb una certa dosi d'humor. Cicles de vida. La necessitat de la mort. Cèl·lules que moren i que se suïciden. Quan el cos envelleix. Sexe. El cervell envelleix. Sobre la salut dels ancians. Les causes de l'envelliment. Les cèl·lules humanes estan programades per a morir. Ni amb tu ni sense. Massa sucre, amarga. Passar fam per a viure més. Fugir de la mort. EPÍLEG - BIBLIOGRAFIA (Lectures complementàries) - ÍNDEX TEMÀTIC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'ecologia d'uns animals mitjanament intel·ligents
Agustí Galiana És l'ecologia allò que fa especials els humans, perquè fisiològicament -ja ho deia Darwin- som una espècie més de primat, com els ximpanzés. Conductes sexuals, peculiaritats morfològiques, creixement demogràfic, la crisi dels recursos, la cultura, l'intel·lecte... Nosaltres els humans recull un gran nombre de propostes sobre la nostra pròpia naturalesa des del punt de vista d'una disciplina tan controvertida i polèmica com l'ecologia humana. Aquesta obra ens mostra, per exemple, com el cervell humà va evolucionar en unes circumstàncies ambientals ja desaparegudes, alhora que ens consciencia sobre el fet que els problemes ecològics són massa complicats per a la intel·ligència limitada que els ha generat; és per això que la solució pot provenir de la «intel·ligència social» que proporciona el coneixement científic.
Índex PRESENTACIÓ 1. INTRODUCCIÓ. La ciència de l'ecologia humana. Algunes dificultats superades. Conceptes ecològics generals. 2. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES: COM FUNCIONA EL MÓN. Funcionament dels ecosistemes. Els ecosistemes humanitzats. Situació dels recursos principals. 3. ECOLOGIA DE POBLACIONS: ELS SECRETS DE LA REPRODUCCIÓ. Creixement demogràfic. Caràcters del cicle vital. 4. LES DIMENSIONS ECOLÒGIQUES DE L'EVOLUCIÓ HUMANA. Un primat bípede. Eines i grups socials. Una vida sexual especial. Cervell gran i intel·ligència. Llenguatge i idiomes. Diversitat fisonòmica. 5. LA INTERPRETACIÓ ECOLÒGICA DE LA CULTURA. Herència cultural i herència genètica. La revolució neolítica. Lleis de la història. 6. ECOLOGIA I CIÈNCIES SOCIALS: CONDEMNADES A ENTENDRE'S. Demografia: xifres que no quadren. Sociologia i antropologia: el joc social. Economia: faves mal comptades. Dret: una justícia massa cega. Medicina: curar-se en salut. Política: la recerca de la utopia. 7. UN ASSAIG DE PREDICCIÓ: LA CATÀSTROFE EVITABLE. BIBLIOGRAFIA.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
6 Estudi General 1998 Reconstruint la història amb la genètica (Del juràssic als tsars)
Carles Lalueza Avenços tecnològics que fins fa poc pertanyien al camp de la ciència-ficció permeten ara recuperar material genètic de restes arqueològiques. És aquesta una de les aventures científiques més extraordinàries del segle XX. Aquests missatges del passat ens expliquen històries fascinants sobre nosaltres mateixos i sobre la història llunyana, recent o actual del món que ens envolta. Amb la lectura de Missatges del passat, podrem descobrir quins van ser els pobladors de la misteriosa illa de Pasqua, contemplar el món meravellós dels insectes atrapats dins l'ambre, conèixer la solució del misteri de la gran duquessa Anastàsia, saber les afinitats genètiques d'animals extingits tan rars com el Myotragus, especular sobre el lloc d'origen de l'Home del Gel, o entendre el nostre parentiu amb l'home de Neandertal.
Índex Introducció 1. L'aventura del DNA antic (1984-1998). 2. El missatge genètic i la clau del passat. 3. El DNA mitocondrial, un genoma molt especial. 4. Com treballar amb una molècula fràgil. 5. Eva africana, la teoria que va canviar el món. 6. Ullades genètiques en espècies extingides. 7. Hi ha encara vida dins l'ambre? 8. La identificació de les restes del tsar i el misteri Anastàsia. 9. Els pobladors de Rapa Nui, el melic del món. 10. Habitants d'una terra salvatge. 11. L'Home del Gel. 12. Seqüències de DNA de neandertal. 13. El DNA antic i l'esperit de vida dels mortals.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
5 Estudi General 1998 El cervell i la textura dels nostres records
Juan Carlos López
Índex PREFACI 1. METÀFORES DE LA MEMÒRIA. Els grecs van ser els primers que especularen sobre la natura de la memòria. La localització ventricular de la memòria data del temps de Galè. La localització cerebral de la memòria és posterior al Renaixement. L'estudi científic de la memòria es va iniciar al final del segle XIX. 2. LES MIL CARES DE LA MEMÒRIA. Hi ha dues formes principals de dividir la memòria. Curt i llarg en termes memorístics. L'home atrapat en el present. Què sabem i com ho sabem. La memòria declarativa es divideix en episòdica i semàntica. La memòria implícita es manifesta de formes molt diverses. Una visió global. 3. LA LATITUD I LA LONGITUD DE LA MEMÒRIA. Hi ha estructures cerebrals que participen específicament en cert tipus de memòria. L'hipocamp i la memòria explícita en els humans. L'hipocamp i la memòria explícita en els primats. L'hipocamp i la memòria explícita dels rosegadors. L'activitat del cervell humà pot ser observada en directe. Una visió global. 4. LA FABRICACIÓ DE LA MEMÒRIA. Recordar és un procés creatiu i imperfecte. La qualitat de la memòria depén de la seua codificació. Les memòries reprimides són un problema social molt important. Hi ha individus que tenen una memòria fotogràfica. Una visió global. 5. LA MEMÒRIA EN UN GRAPAT DE MOLÈCULES. És possible estudiar la memòria des del punt de vista cel·lular i molecular? L'estudi cel·lular de la memòria es va iniciar fa més de cent anys. La cançó que canten les neurones. L'anàlisi de sistemes nerviosos simples ofereix avantatges per a l'estudi cel·lular de la memòria. La memòria a curt termini implica modificacions en proteïnes sinàptiques preexistents. La memòria a llarg termini fa necessària l'activació de l'expressió genètica. Una visió global. 6. LA POR I EL CANT. El nostre estat emocional afecta la forma com recordem. L'amígdala és important per a la memòria emocional. Hi ha canvis cel·lular en l'amígdala que es relacionen amb la conducta. El cant del ocells té semblances fascinants amb el llenguatge humà. L'aprenentatge del cant és modulat per la presència d'hormones. L'aprenentatge del cant es relaciona amb el naixement de cèl·lules nervioses. EPÍLEG - GLOSSARI - BIBLIOGRAFIA
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
4 Estudi General 1997 Una història biològica de l'espècie humana
Jaume Bertranpetit - Cristina Junyent
Índex PROPÒSIT 1. UN PASSEIG PER LA BIODIVERSITAT. La posició humana entre el macrocosmos i el microcosmos. Una petita història del planeta on vivim els humans. La diversitat de la vida a la Terra. La diversitat entre les espècies. La diversitat en l'espècie humana. El darrer salt evolutiu. La base de la diversitat: gens i ambient en el procés de l'evolució. Bibliografia del capítol 1. 2. ELS NOSTRES GENS. El programari: DNA nuclear. L'execució de la informació genètica. La duplicació de la informació genètica i l'aleatòria producció d'errors. La diversitat de la informació genètica. El genoma mitocondrial. Bibliografia del capítol 2. 3. ELS GENS DE LES POBLACIONS HUMANES. Les diferències genètiques entre les poblacions. Els processos evolutius a les poblacions. La mutació dins les poblacions. La selecció natural. L'atzar a les poblacions petites. La migració i les expansions de poblacions. Bibliografia del capítol 3. 4. LA POSICIÓ DELS HUMANS EN LA NATURA. Les espècies més properes. Fer-se humans. Comparant les molècules dels grans simis i els humans. La història biològica dels humans. Bibliografia del capítol 4. 5. RESSEGUINT EL PASSAT A TRAVÉS DELS FÒSSILS. Mirant enrere. Els avantpassats més llunyans. Els primats amb dues potes. Els fabricants d'eines de pedra. La primera colonització d'Euràsia. Els trencaclosques de l'aparició de la nostra espècie. Els neandertals. Bibliografia del capítol 5. 6. LA GÈNESI DE LA HUMANITAT ACTUAL. L'anatomia dels humans moderns. El canelobre o l'arca de Noè. El genoma mitocondrial i l'origen dels humans moderns. Les proves en el DNA antic. Cap a una visió unificada dels orígens. Bibliografia del capítol 6. 7. LA GÈNESI DE LA DIVERSITAT HUMANA ACTUAL. Les condicions i els poblament inicials. El poblament d'Euràsia i dels nord d'Àfrica. El poblament d'Austràlia i de la Melanèsia. El poblament de les Amèriques. La producció d'aliments: el Neolític. El Neolític del Creixent Fèrtil. El Neolític a l'Àfrica sud-sahariana. El Neolític a l'Àsia. El Neolític de Nova Guinea. El Neolític a les Amèriques. Les expansions postneolítiques. Bibliografia del capítol 7. 8. ELS NOSTRES GENS, DEL PASSAT AL FUTUR. Estem empitjorant genèticament? La cultura dins l'estratègia evolutiva humana. El futur genètic de la humanitat. Bibliografia el capítol 8. ÍNDEX TERMINOLÒGIC.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
3 Estudi General 1996 Els secrets del cervell humà
Adolf Tobeña Les dones i els homes són tan tafaners que han acabat per dirigir el deler explorador vers el darrer santuari de la seva intimitat: el cervell. De les neurones que dibuixava Ramón y Cajal a les imatges esclatants que ofereixen ara els aparells de ressonància magnètica, hi ha un segle d'incursions en la gran glàndula craniana que ens ha dut fins als racons que secreten els pensaments i les emocions. A Neurotafaneries trobareu un mostrari variat i entretingut de troballes psicològiques i psiquiàtriques. Des d'algunes novetats sobre el magí d'Einstein, el de Hitler o el de Ravel, a les particularitats del talent i de l'orgasme femenins, passant pels dispositius ejaculatoris masculins o la relació entre les primeres cavalleries i la llengua valenciana-catalana-balear. Tots els assaigs provenen de les seccions de divulgació científica que l'autor ha mantingut, els darrers anys, a Catalunya Ràdio i a l'Avui.
Índex Preàmbul PART I. Talents femenins. Lleones covardes. Detectar Hitlers. Cubanades virtuals. Memòries actives. Distorsions cerebrals. Rellegir. El cervell de Ravel. Herència i caràcter. Migdiades caniculars. El cervell amoral. Depressions volàtils. Esquizofrènies devastadores. Cervells madurs i flexibles. Neurones cocaïnitzades. Tiberis intel·ligents. Novetats per al cervell senil. Sobre la intel·ligència superior. Neurociència i sentiments. El cervell d'Einstein.
PART II. Secrets ejaculatoris. Magnetisme antidepressiu. Cavalleries i rebesavis del català. Els motors de la son. Amors a deshora a Madison County. Veus seductores. Les busques de la mort. Xantines enllaunades. N=1. L'encant perenne de la medicina alternativa. Sectes constructives. O.J. i la genètica forense. El 'Skyline' barceloní. Remeis naturals i barats. Crim i càstig a Anglaterra. Benzineres, gimnasos i paisatge. Contra les veritats resplendents. Menjar bé, beure bé i fumar bé. Genètica del descontrol tafaner. Funcions de l'orgasme femení.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
2 Estudi General 1996 La manipulació genètica dels aliments
Daniel Ramón
Índex Pròleg La nova biotecnologia dels aliments: els aliments recombinants. Un passeig per la història de la biotecnologia dels aliments. Per a comprendre l'argot biotecnològic: cèl·lules, ADN, gens i cromosomes. Com funciona una cèl·lula?: dels gens a les proteïnes. Enginyeria genètica: nous capítols d'una vella història. La nova biotecnologia dels aliments. Vegetals a la carta. Transformació genètica dels vegetals comestibles. Per a millorar l'aspecte dels aliments. Resistència a plagues i herbicides. Més dolç, menys greix: per a millorar la qualitat nutricional. Guerra contra l'adversitat. Producció de proteïnes amb un alt valor afegit. Cap a una ramaderia molecular. Construcció d'animals transgènics. Millores en el creixement. Reactors animals per a la indústria farmacèutica. Altres èxits interessants. Els nous aliments fermentats. Millora genètica del rent per a fer pa. Llevats de cervesa, de disseny. Vins recombinants. Biotecnologia dels bacteris làctics. Ferments làctics a gust de l'industrial. Per a augmentar la qualitat dels productes làctics. Aplicacions en la producció d'additius en els controls de qualitat. Enzims i biotecnologia. Detectius moleculars. Guerra molecular contra el frau alimentari. Repercussions socials, ètiques i legals de la nova biotecnologia d'aliments. Són segurs els aliments recombinants? Legislació sobre aliments recombinants. Etiquetatge dels aliments recombinants: una qüestió d'informació o de màrqueting? El consumidor té l'última paraula Bibliografia i Glossari
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
1 Estudi General 1995 Idees, sentiments i neurones
Xavier Duran
Índex Introducció 1. El naixement de la intel·ligència 2. La fàbrica de les emocions 3. El magatzem dels records. 4. El cervell savi 5. El cervell creatiu 6. El cervell espatllat 7. Guerra d'hemisferis 8. Guerra de sexes 9. Guerra de gens 10. El cervell feliç 11. El cervell artificial 12. El cervell del futur Bibliografia Índex alfabètic
|