|
Sens
dubte, l'any 1998 fou el moment de reconeixement d'unes activitats que
des de la Universitat sempre s'han desenvolupat al voltant de la pràctica
teatral.
L'Aula de Teatre fou guardonada amb el Premi Micalet de la Generalitat
Valenciana a la millor contribució no professional, després de diverses
nominacions en convocatòries anteriors, sobretot per una programació
estable de teatre que s'ofereix al llarg del curs acadèmic, per al públic
universitari i per al públic en general. L'exhibició d'espectacles s'ha
dut a terme històricament a la Sala Palmireno, i des del curs 2004-2005
va passar a la sala Matilde Salvador, a l'edifici històric de la
Universitat. Aquesta activitat no s'entén únicament com una oferta lúdica
o d'entreteniment, sinó que té com a objectiu la formació d'un públic de
teatre amb criteri, des d'un espai universitari per a la llibertat
creativa i d'expressió.
Per
una altra banda, des de l'Aula de Teatre també es coordinen les
activitats de formació associades al Grup de Teatre de la Universitat de
València, ASSAIG, sense la qual resulta impensable la formació,
manteniment i renovació del Grup i els seus espectacles. Organitzades
juntament amb la Fundació General de la Universitat de València,
s'oferten dos tallers permanents amb dos nivells de formació. Igualment,
el CADE ofereix cursos d'iniciació al teatre als diferents campus, per
tal de dinamitzar l'activitat teatral dins l'àmbit universitari i
fomentar la creació de grups de teatre a la Universitat de València. |
|
El
1999, i per primera vegada, era nominat un espectacle dins aquesta
categoria, Les dones de Sade, un muntatge del Grup de Teatre de la
Universitat de València. Aquest mateix espectacle fou guardonat amb
diversos premis en la 17a edició del Concurs de Teatre Vila de Mislata,
entre ells el de millor espectacle. Aquest ha estat un espectacle viatger
que ha recorregut gran part del territori espanyol des de l'estrena el
1997 (Barcelona, Múrcia, Alacant, Mallorca, Cadis, SantiagoŠ) i un
exemple del que es pot anar fent.La història d'aquest projecte, arriba
ara a complir 10 anys, amb set espectacles al darrere i un grapat de
cursets impartits, tothora de la mà de Pep Sanchis, i amb Nel Diago com a
coordinador de l'Aula de Teatre en els anys de gestació. Els dos primers
espectacles, Bloody Mary Show, de Rodolf Sirera, i La comèdia que no
acaba, de Max Aub, foren presentats sota el nom de l'Eina Teatre. És amb
La comèdia d'Amfitrió, de Joan de Timoneda, muntatge estrenat el 1994,
quan es posa en circulació la marca Grup de Teatre de la Universitat de
València (GTUV). Tot seguit, vingueren Després de la pluja, de Sergi
Belbel, el 1996, l'esmentada Les dones de Sade (versió lliure de Madame
de Sade, de Yokio Mishima) i Historietes d'amor el 1998, a partir de 21
històries d'amor, de Francesc Pereira.
El 1999
el Grup de Teatre afronta un nou espectacle, un projecte diferent i
ambiciós, ajustat al context de celebracions dels Cinc Segles de la
nostra Universitat. L'organització per part de la Universitat de València
de la III Biennal Internacional de Teatre Universitari motivà la
preparació d'un muntatge que, sense perdre una part important del
caràcter amateur que tenen els productes del GTUV, ha volgut reunir una
sèrie de professionals al voltant d'un text de Carles Pons. Aquest
muntatge va esdevenir un laboratori de treball amb actors i actrius joves
i un conjunt de creatius pròxims a l'amic Pons. Ha estat un espectacle
amb molt d¹èxit, premiat per Teatres de la Generalitat i programat a la
Sala Moratín, així com a moltes localitats valencianes, a més de
participar en diversos festivals de teatre universitari.
El 2001
va estrenar Dies d'Ensalada
El 2003
va estrenar Victòria (cabaret) |
