Situat als 1.181 m. d'altitud, formava part del terme general de Morella, del qual va ser un dels poblets que en depenien durant l'època medieval. Nomenada Galintort, Balasc d'Alagon, com a senyor de Morella, va donar-li carta pobla en juliol del 1.237. El 1.361 s'emmurallà la població per ordre reial. Van ser tradicionals els conflictes que va mantenir, juntament amb la resta de poblats, front a Morella en defensa de la seua participació en els afers polítics i econòmics conjunts de la comunitat. Finalment va assolir la seua autonomia municipal de mans de Carles II el 9 de febrer del 1.691. Tenia 1.530 habitants (castellfortins) el 1.850; 1.432 el 1.900 i només 261 el 1.994. El Seu terme abasta els 66,5 qm2.

      És una de les viles que formaren part tradicionalment de la comunitat de poblets de Morella des del segle XIII. No coneixem la data de la seua població, però degué ser cap a la meitat de dit segle. Fou poblet de reialenc. Fortificada el 1.361, durant la guerra de Castella. Després d'alguns segles de conflictes amb Morella, finalment el rei Carles II li concedí l'autonomia municipal el 1.691. Tenia uns 400 habitants (cinctorrans) el 1.511; 1.537 el 1.900 i 598 en 1.994. Conserva diverses cases --la que alberga l'Ajuntament i la de Sant Joan, amb sòls de ceràmica, que són peça única-- dels segles XVII i XVIII, època en què fou reconstruïda la seua església parroquial, dedicada a sant Pere, amb dues torres bessones. El seu terme municipal té 34,9 qm2.

        És una de les que formaven els tradicionals poblets de Morella i per tant fou senyoriu de Balasc d'Alagon en els anys immediats a la conquesta, i de l'infant Pere de Portugal en la dècada del 1.240. Fou aquest qui li donà una carta pobla el 1.246. Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà. Forcall encapçalà, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets front a Morella. Assolí la seua autonomia municipal el 1.691 de mans del rei Carles II. Fou zona d'actuació carlina durant el segle XX. Tenia uns 550 habitants (forcallans) el 1.511; uns 850 el 1.646; 1.250 el 1.850; 2.105 el 1.900 i només 577 en 1.994. Conserva important memòria del seu passat històric, com ara l'espaiosa plaça Major amb porxos del XVI, el palau dels Osset-Miró del XVI, el palau de les Escaletes o l'almodí, del XVII, amb una curiosa torre amb rellotge. Compta amb un terme de 39,3 qm2.

         També cridada Herbés Jussans per a diferenciar-la d'Herbeset o Herbés Sobirans (1.147 m. sobre el nivell de la mar). Formava part del terme general de Morella, sent donada a poblar per Balasc d'Alagon el 1.233. En època medieval fou senyoriu de la família Cubells, passant per matrimonis als Valls i més tard als Ram de Viu. El 1.691 Carles II li va atorgar la seua autonomia municipal com a vila independent de Morella, fusionant-se amb ella el 1.926. En la dècada dels 70 tornà a ser municipi separat. Durant el segle XIX fou una zona de control carlí durant bastant temps. Tenia uns 300 habitants (herbessencs) el 1.646; uns 250 el 1.735; 352 el 1.850 i 134 el 1.994, en un terme de 28,2 qm2. Conserva mostres de l'arquitectura medieval tan abundant per aquests indrets. Prop, al vessant d'una muntanya hi ha el santuari de la Mare de Déu del Sagar, segle XIII.

     Fou un dels anomenats poblets de Morella durant els segles medievals. A poc de la conquesta cristiana Blasco d'Alagon, senyor de Morella, donà a poblar el lloc a Bernat Monçó, convertint-se  més endavant en un carrer de Morella. El 1.691, juntament amb els altres poblets, Carles II va convertir-la en vila independent. El 1.400 tenia uns 400 habitants (maters); el 1.794 uns 500; el 1.897 n'eren 656 i 220 en 1.994. L'església parroquial manté la seua estructura gòtica, a més a més hi ha diverses cases pairals, com la que alberga l'Ajuntament, que és de la segona meitat del XVI, o la del Marqués de la Figuera, del XVII. El seu terme és de 15,2 qm2.

       Poden ser considerats com remots antecedents d'aquesta vila les nombroses deixalles existents, així com les pintures rupestres de Morella la Vella. Encara que el topònim és anterior a la dominació musulmana, sembla que és en aquest temps quan es configura el nucli urbà en la falda del seu castell, dominat pel Cid a finals del segle XI i citat en fonts del XII, tant musulmanes com cristianes. La conquesta cristiana definitiva va realitzar-la el cavaller aragonès Balasc d'Alagon en data discutida, però que pot situar-se en la tardor del 1.232. Un posterior acord amb el rei Jaume I posà el castell, la vila i el terme en mans d'en Balasc, després de la mort del qual Morella coneixerà el senyoriu de l'infant Pere de Portugal. Posteriorment pertanyerà sempre al Patrimoni Reial. El mateix Balasc d'Alagon es qui va donar a Morella la carta de població el 17 d'abril del 1.233, per a 500 pobladors, a fur de Sepúlveda i Extremadura. Aquesta carta és confirmada per Jaume I el 16 de febrer del 1.250, data a partir de la qual Morella experimenta importants transformacions urbanes. El 1.257 el rei conqueridor concedix un terreny destinat a la celebració de fira i mercat (l'actual carrer porticat) i a la instal·lació del pes, l'almudí i cinquanta obradors. El 1.260 rep un permís per a construir cases entre l'església i el castell i com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbà, el 1.273 s'autoritza la construcció d'un aqüeducte (que es conserva) per a portar a la vila l'aigua de la font de Vinatxos. El fur de Sepúlveda i Extremadura fou la base jurídica del conjunt de poblacions constituïda per la vila capital i un conjunt de poblets sota la seua jurisdicció, repartides per l'alfoç. Aquests poblets considerats com a prolongació urbana de Morella, tenien respecte a aquesta obligacions fiscals (l'aportació de contribucions a la construcció i manteniment de les muralles, per exemple) que foren causa de tensions i enfrontament al llarg dels segles. El desig d'independència dels poblets es va veure satisfet el 1.691 quan Carles II els va concedir l'estatut de vila. L'economia d'aquestes terres altes de la comunitat, de la qual Morella fou sempre centre administratiu, militar i comercial, tenia com a bases una agricultura cerealística i, sobre tot, una considerable activitat ramadera. La unitat d'explotació característica, motiu d'una assenyalada dispersió de la població, era (i ho ha estat fins temps recents) el mas. A banda de l'aprofitament dels boscos i pasturatges propis (defensats i organitzats mitjançant bovalars i deveses, d'entre els quals destacava la de Salvassòria i Vallivana), es va practicar durant segles la transhumància, tant cap a les terres veïnes d'Aragó com a les comarques riberenques del Mediterrani. Una institució ramadera peculiar fou la del lligalló, tribunal de pastors que resolia els problemes derivats dels caps de bestiar sense amo. És famosa encara que ja molt en desús la fabricació artesanal de les mantes morellanes. La seua demografia és d'un augment constant fins el 1.900 (7.335 habitants (morellans). Després, decreix fins situar-se en 2.859 el 1.994. Al seu terme (417,8 qm2) hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Vallivana, patrona de la ciutat, la qual imatge (de 29 cms) fou trobada, segons la tradició el 1.233, encara que pareix que siga del segle XIV. L'església és d'una sola nau, amb capelles laterals, i d'ella ix en pelegrinació la Mare de Déu fins arribar a Morella (24 qms) portada pels pelegrins a peu, sent aquest un dels actes principals de les famoses festes sexennals de Morella, que es completen amb mercats, fires, danses tradicionals, etc. La ciutat sempre ha estat emmurallada, i l'actual muralla data del segle XIV; a destacar les monumentals portes de Sant Mateu i Sant Miquel, i les de la Nevera, el Forcall, el Rei i els Estudis. Cal fer una passejada per Morella i conèixer el carrer de Balasc d'Alagon, antigament dels Porxes, per trobar-se portxat; els dits porxes, van construir-se el segle XIII per a albergar obradors i tallers; l'església de Santa Maria la Major, és gòtica, del segle XIII, i posseeix dues portalades excepcionals i tota ella és un magnífic exemplar, on destaca el cor, possiblement únic en el món; el convent de Sant Francesc (segle XIII), el castell i les nombroses cases pairals que encara es conserven.

          És l'únic poble de la comarca on es parla castellà-aragonés. Malgrat que els vestigis més antics del castell ofereixen una superposició de poblaments, iniciats en el Bronze, és durant la dominació musulmana quan comencem a tenir notícia escrita d'aquesta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. En l'agost del 1.180 Alfons II concedeix el castell a l'orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions baix-aragoneses, doncs encara tardaria en passar Morella a mans cristianes uns cinquanta-un anys. Cap el 1.264 passaria a ser pertinença reial, per canvi a l'orde de Sant Joan amb Vilafamés. L'infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d'abril del 1.271 a Domènec de Seta, Arnau Çavit i altres més; població confirmada en posteriors ocasions. En maig del 1.287, Alfons III afegeix Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia. A partir d'aquest moment i fins el 1.691, en què es va independitzar, formà part com un poblet més de l'alfoç morellà. Fins el primer terç del nostre segle hi existien fins 3 fàbriques de terrissa fina, blanca i negra. Els 162 pobladors de l'any 1.994 indiquen que ens trobem en el mínim històric de la seua demografia: 400 habitants (olocauïns) el 1.565; 500 el 1.794; 549 el 1.873; 546 el 1.900 i 188 el 1.981. El nucli urbà (a 1.042 m. sobre el nivell de la mar) mostra bells exemples d'arquitectura popular, a més d'edificacions públiques i palaus. L'església de la Mare de Déu del Pópulo, conserva una bella escultura romànica del XIII, la Mare de Déu de la Taronja. El seu terme compta amb 44,8 qm2.

         Fou un dels anomenats històricament poblets de de Morella, amb els quals va compartir la seva evolució històrica. Per això, fou senyoriu de Balasc d'Alagon en els anys immediats a la conquesta cristiana, i pertanyé al reialenc amb posterioritat. A finals del segle XVII Carles II va convertir-la en vila independent segregant-la de Morella. Fou zona d'activitat carlina durant el segle XIX. Tenia quasi 300 habitants (portellans) el 1.539; uns 275 el 1.735; 604 el 1.850; 1.067 el 1.900 i després baixà fins arribar en 1.994 a 283. Sempre fou molt abundant la població dispersa en masies i la seua economia ha estat tradicionalment ramadera. Al seu terme, de 49,7 qm2, hi el port de Cabrelles (1.320 m.)

           Fou una dels cridades tradicionalment aldees de Morella per trobar-se dins del seu terme general. Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el 1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila. El 1.646 tenia uns 425 habitants (soritans), uns 220 el 1.735, 649 el 1.850 i 1.270 el 1.910. Al seu terme (69,3 qm2) hi ha el famós santuari-cova de la Mare de Déu de la Balma, dedicat el culte des del segle XIV, i és digna de menció la creu coberta del segle XVII que hi ha al camí del santuari. L'últim cens (1.994) xifrava la seua població en 150 habitants.

          Estava inclosa en el terme general de Morella. Sembla que el 2 d'agost del 1.242 va rebre una carta pobla per a cristians en la persona de Ramon de Calvera. Fou senyoriu dels Figueroa en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del XVI. En 1.806 n'era senyor Francesc Vidal i Roca. En el seu terme es trobava el poblet de Saranyana, poblat per Balasc d'Alagon juntament amb Alabor i Perarola en juliol del 1.233. En 1.646 tenia uns 250 habitants (tolellans o todolellans), gairebé 300 el 1.794; arribà a 718 en 1.900 i a 147 en 1.994. Són conegudes les danses guerreres, de complicada execució, l'origen de les quals es remunta al segle XIV, que s'hi representen el diumenge de Sexagèsima. El seu terme abasta 34 qm2.

          Població musulmana fronterera amb la població de Morella conquistada per Jaume I devers el 1.232. La seua importància romandrà marcada pel període d'esplendor de Morella els segles XIV i XV. Hi destaca la seua església parroquial, amb un interesant artesanat en la seua bòveda construïda en el segle XIV. La població ha sofert una progressiva reducció en el temps, passant de 1.808 habitants el 1.900 a 1.133 el 1.950. Rere el pla d'estabilització del 1.959 es produïx una forta emigració de la població vers zones industrials com ara Barcelona i el nord de Castelló. En 1.994 apareix pràcticament despoblada amb només 104 habitants (vallibonencs). Al seu terme (91,6 qm2) hi ha el Turmell a 1.281 m. sobre el nivell de la mar.

           Històricament formà part del terme general de Morella, tot i que mai fou una de les nomenades aldees de Morella per ser senyoriu laic. Segons Viciana, Balasc d'Alagon va donar el lloc en abril del 1.233 al monestir de monges de Sigena. En el segle XVI era senyor, juntament amb Todolella, Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicció criminal era la de la vila de Morella. El 1.806 tenia el senyoriu Francesc Vidal i Roca, senyor també de la Todolella. Durant el segle XIX fou una zona d'actuació dels carlins, i la seua activitat bàsica sempre fou la ramaderia. El 1.646 tenia uns 120 habitants (villorans); uns 70 el 1.735; 218 el 1.850 i 484 el 1.910, descendint fins els 82 en 1.994 en un terme de 5,4 qm2.