| ELS SERRANS |
Xulilla |
|
|
|
|
|
|
| Alcublas | Alcublas | |
| Alpuente | Alpuente | |
| Andilla | Andilla | |
| Aras de los Olmos | Aras de los Olmos | |
| Benagéber | Benagéber | |
| Bugarra | Bugarra | |
| Calles | Calles | |
| Domeño | Domeño | |
| Higueruelas | Higueruelas | |
| Gestalgar | Gestalgar | |
| La Yesa | La Yesa | |
| Losa del Obispo | Losa del Obispo | |
| Loriguilla | Loriguilla | |
| Pedralba | Pedralba | |
| Sot de Chera | Sot de Chera | |
| Titaguas | Titaguas | |
| Tuéjar | Tuéjar | |
| El Villar del Arzobispo | El Villar del Arzobispo | |
| Chelva | Chelva | |
| Chera | Chera | |
| Chulilla | Chulilla |
![]()
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| BENAIXEVE.-
Com a part integrant del senyoriu de Xelva, fou donat a Pere Fernández d'Azagra per Jaume I. A mitjan segle XIII passà als estats de la casa de Xèrica. Es va separar de Xelva el 1.534. El 1.563 tenia 38 famílies morisques; 40 el 1.572 i 36 el 1.602. Darrere l'expulsió el 1.609, el senyor territorial en Jaume Ceferino Ladrón de Pallàs, va concedir carta de població als nous pobladors, el 25 de maig del 1.610, amb unes condicions econòmiques d'especial duresa. Els segles XVII i XVIII estigueren marcats per diversos plets entre els vassalls i els senyors per qüestions relatives a les rendes senyorials. El 1.827 es va dur a cap la cessió dels drets dominicals de tot el vescomtat de Xelva, però no es va completar fins el 1.865. Per la construcció del pantà del Generalísimo en la dècada de 1.940 (quan comptava amb uns 500 habitants), Benaixeve va restar cobert per les aigües, i la seua població va traslladar-se al terme de Paterna del qual ha obtés recentment la segregació tornant a tenir entitat pròpia amb el nom de Sant Antoni de Benaixeve. El cens de 1.994 dóna 147 habitants en un terme de 69,2 qm2. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| XELVA.- (Fotos)
Identificada amb la selva de pins dammacitana citada per Plini té el seu origen en època àrab (Benacaira), malgrat que conserve restes de l'Edat del Bronze. Pertanyé a la taifa d'Alpont durant el segle XI estant sota el domini dels Banu Qasi. Presa pel Cid el 1.093, passà a mans cristianes el 1.194, ja que Pere II d'Aragó va mantenir-la fins el 1.214. Per acord, el 1.229, entre Jaume I i Zeit abu Zeit, quedaria en mans del segon, però darrere la seua conversió passà al bisbe d'Albarrací-Sogorb. Conquistada el 1.238 per Jaume I, darrere la sublevació mudèjar d'Al-Azraq restà en mans musulmanes el 1.261. El 1.293 va donar-la a Pere Fernández d'Azagra, senyor d'Albarrací, però poc després entroncaria amb la casa dels senyors de Xèrica per via matrimonial. El 1.369 Joan Alons de Xèrica va expulsar els mudèjars de la vall del Toixa romanent despoblada, per la qual cosa el 1.370 Ventura d'Alborea, vídua de Pere de Xèrica, atorgà nova carta de població. El senyoriu fou venut per 26.000 lliures a Pere Ladron de Vilanova, què des del 1.390 seria el primer vescomte de Xelva. El 1.479 era a les mans de Giner d'Urrea, vescomte de Viota, i el 1.483 mitjançant sentència de Ferran el Catòlic quedà en poder de Jaume de Payas. El 1.644 el vescomtat passa per matrimoni a la casa ducal de Villahermosa, que la mantindria fins el 1.815. El plet de reincorporació a la Corona s'iniciaria el 1.754, però sols revertiria a aquesta el 1.763, encara que el seu senyor es va reservar determinats drets, comprats pels veïns el 1.865 per 112.000 quinzets. El 1.510 té 254 cases entre cristians i moros; el 1.609, 470 de cristians vells. El 1.787 té 3.933 chelvanos i el 1.994, 2.184. La seua monumental església arxiprestal (1.626-1.771), amb gran cúpula, torre campanar i portalada herreriana, i algunes construccions musulmanes en els barris de l'Arrabal, els Azogues i Benacacira --antiga moreria--, és quant conserva del passat. Molt a prop hi ha les troballes de l'antic aqüeducte de La Peña Cortada, potser d'origen romà, encara que el que ens ha arribat és medieval i, fins i tot, modern. Orogràficament cal destacar el port de Las Granzas (1.000 m.) i el Pic del Remedio (1.052). Compta amb 190,9 qm2. de terme. |
|
|
|
|
|
|
|
|
| XULILLA.-
Encara que la primera donació del seu terme municipal va correspondre a Pere Escrivà, el 1.271 Jaume I féu lliurament del mateix al bisbe Andrés Albalat, juntament amb la jurisdicció baronal. D'aquesta manera quedà constituïda la baronia de Chulilla, que incloïa La Llosa i el Villar, dependent del Capítol de València. Aquest Capítol i el seu bisbe, Ramon de Gaston, concediren una nova carta pobla a la vila el 1.340, afavorint l'assentament del primer contingent de cristians. A finals del segle XVI aquesta degué de restar reduïda a uns 500. El castell de Xulilla fou un dels punts estratègics més disputats durant les guerres carlines. La seua economia descansa en els conreus típics del secà, fonamentalment el cep, els cereals i l'olivera, la qual cosa explica la fort emigració experimentada per la seua població; aproximadament 1.600 habitants (chulillanos) a principis de segle i 718 el 1.994. El terme té 62,8 qm2. Als afores del poble hi ha un balneari que compta amb prou anomenada. |
|
|
|
|
|
|