Catedràtic d’història natural de l’Institut de Segon Ensenyament de València des del 1877 fins al 1904. En aquests anys va servir d’enllaç entre la Universitat
de València i l’Institut i va convertir el seu museu de ciències naturals en un dels millors del seu gènere. Des de 1094 va passar a ser el conservador major del Museu de Cièncis Naturals de
Madrid. Publicà en diverses revistes, com ara el Boletín de la sociedad española de historia natural i la Revista valenciana de agricultura, i nombrosos articles a la premsa diària sobre temes
biològics i agronòmics, encara que el seu principal interés era la didàctica de les ciències naturals, això explica l’esforç que va dedicar als manuals per al segon ensenyament entre els
quals destaquen els Elementos de historia natural, que va actualitzar continuament i mantenint rigorosament al dia la informació relativa a la citologia i l’anatomia microscòpica, la química
fisiològica, la bacteriologia, la paleontologia, etc. Es dedicà a discutir el problema de l’origen de les espècies i va dedicar al “transformisme, teoria de la descendència o darwinisme”,
una detallada exposició, mentre que la “doctrina de les creacions succesives” la va resumir en menys de sis línies. És evident la seua inclinació al darwinisme, però afirmant la necessitat
de la intervenció creadora divina en la biogènesi o aparició dels éssers orgànics. Història de la Universitat de València Col·lecció Cinc segles Universitat de València
J.M. López Piñero
Història de la Universitat de València
Col·lecció Cinc Segles
|