Pere Torró
Internauta
Qui va guanyar el debat públic entre el científic Huxley i
el bisbe Wilberforce?

Respon un assessor de la Càtedra de Divulgació de la
Ciència

Pocs mesos després de la publicació de "L’origen de les espècies", en la reunió de l’Associació Britànica per l’Avenç Científic celebrada a Oxford en juliol de 1860, s’enfrontaren dialècticament el bisbe Samuel Wilberforce i el científic, amic i defensor de Darwin, Thomas Huxley.
D’acord amb la llegenda, Wilberforce va ser molt sarcàstic i punyent,amb aquella pregunta famosa: “Sou descendent dels micos per part del’àvi o de l’àvia?” També es diu que Huxley respongué que preferia descendir dels micos que d’un humà que emprava la seua intel•ligència per a manipular la veritat.
Els historiadors no han pogut documentar aquestes frases ni la suposada victòria de la ciència sobre la religió en aquest llegendari debat,reconstruït a partir de versions donades més de vint anys després.
De fet, si fem cas a les opinions posteriors de Wilberforce i de Huxley,tots dos es consideraven guanyadors del debat. Lluny de l’estereotip,Wilberforce no era cap fanàtic anticientífic. Al contrari, defensava la
seua postura des del raonament científic més que des de l’especulació teològica. Va mantenir una relació cordial amb Huxley i, fins i tot,
Darwin va reconèixer que la seua ressenya crítica de "L’origen" era“inusitadament intel•ligent”.
Més informació:
http://en.wikipedia.org/wiki/1860_Oxford_evolution_debate


Eugeni Delbosc
Internauta
Els neandertals són avantpassats nostres?

Respon un assessor de la Càtedra de Divulgació de la Ciència

Els neandertals constitueixen una espècie humana apareguda en Europa, a partir d’avantpassats africans, fa 175.000 anys i que s’extingí fa uns 27.000 anys. Van coexistir en l’espai i el temps amb humans d’anatomia moderna (o cromanyons), els nostres avantpassats directes, també arribats des d’Àfrica. Aquest període de convivència ha estat estudiat pels arqueòlegs en jaciments paleolítics com el de la cova Negra de Xàtiva o la cova Foradada de Xàbia.

A partir de restes fòssils ben conservades, s’ha pogut analitzar material genètic o DNA antic de neandertal (de fet, hi ha en marxa el projecte de seqüenciar el genoma neandertal complet). Els resultats indiquen que els neandertals són d’un llinatge molt més antic que el nostre: el nostre avantpassat comú amb els neandertals va viure molt abans que l’avantpassat comú de tots els humans actuals. En altres paraules, els neandertals no són avis nostres sinó cosins.

Per a més informació sobre neandertals i cromanyons llegiu l’article de Valentín Villaverde:
http://www.valencia.edu/cultura/v/docs/expneandertals.htm
Sobre les aplicacions del DNA antic, llegiu l’entrevista a Carles Lalueza a Mètode: http://www.valencia.edu/metode/numero35/18_35.html


Eva Pomer:
 Internautaa
 Pregunta:
 
 És cert que Darwin es va convertir poc abans de morir
 
 Respon un assessor de la Càtedra de Divulgació de la Ciència
 
 No, això és una llegenda urbana, popular en Estats Units, que posà en circulació en 1915 Elizabeth Reid, Lady Hope( http://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Hope ) afirmant que havia visitat un Darwin enllitat i malalt. Descrigué un Darwin moribund que llegia textos sagrats, es lamentava de com s’havien difós les seues idees i parlava de temes religiosos amb els servents.

Tanmateix, els fills de Darwin negaren de pla aquesta llegenda sense fonament. D’acord amb els relats familiars, Darwin acarà la mort amb valentia, sense por a la mort i sense renunciar al seu agnosticisme. Per a més informació sobre les opinions religioses de Darwin, recomanem la lectura de la seua “Autobiografia” no censurada que acaba de publicar la revista “Mètode”.


Noè Calabuig
Internauta
Pregunta:

L'evolució es pot observar?

Respon un assessor de la Càtedra de Divulgació de la Ciència

L'evolució biològica és un fet tan real i incontrovertible com la rotació dels planetes al voltant del Sol. L'evolució morfològica d'anatomies complexes requereix un temps prolongat, en l'escala dels milions d'anys, i tenim noció d'ella, sobretot, a través del registre fòssil. Però, com va proposar Darwin, els canvis observats durant la domesticació de plantes i animals pels humans són una prova molt directa de la plasticitat dels organismes vius.

Aquests canvis es produeixen en escales d'anys o segles. D'altra banda, els microorganismes i, sobretot, els virus, evolucionen a unes velocitats fabuloses, perfectament observables en la natura i en el laboratori en l'escala de dies, setmanes o, com a molt, mesos. L'aparició de les resistències a antibiòtics en bacteris és una prova directa del canvi evolutiu en escales de temps molt curtes