|
PROGRAMA
Cantiga de Santa Maria
Mossàrab
Berenguer de Palou (…1164…)
Aital dona cum ieu sai
Tant m’abelis joys et amors et chants
***
Ponç d’Ortafà (c.1184-1246)
Si ai
perdut mon saber
Cantiga de Santa Maria
“Como
Santa Maria destruyu un poboo de mouros..:”
Llibre
Vermell
Cuncti
Simus Concanentes
***
Anònim
Passamezo antico,
romanesca i folies
Narváez
Paseábase el rey Moro
G. C. Barbetta
Moresca detta le Canarie
Anònim
Tres
morillas m’enamoran
***
Lluis de Milà
Con pavor recordó el moro.
Romance de Soriana
Pavana i
gallarda
Cançoner del Duc de Calàbria
Vesame y abraçame
Vella de vós som Amorós
Yo me
soy la morenica
Joan A. Dalza
Calata a la spagnuola i Piva
Càrceres/Fletas
E la
don don Verge Maria
CAPELLA DE MINISTRERS
Carles Magraner
Pilar
Esteban, veu
David
Antich, flautes
Carles Magraner, violes/rabel
Juan Carlos de Mulder, viola de mà/llaüt
Efrén López, ‘ud/viola de roda/guiterna
Pau
Ballester, percussions |
|
CAPELLA DE MINISTRERS
Si recuperar és, en certa manera, rescatar i alliberar,
la formació Capella de Ministrers ens ha fet més lliures
en possibilitar que l'aproximació a algunes de les obres
medievals, renaixentistes i barroques siga completa. Les
lletres de les composicions ens proporcionen una visió
parcial d'esta literatura, que només pot ser completada
si en coneixem l'acompanyament musical. D'esta manera,
la música esdevé un pont que permet als hòmens i dones
actuals escapar del segle XXI i unir-se als hòmens i
dones que sentien i vivien esta música segles arrere.
Des de la seua creació l'any 1987, el grup
Capella de
Ministrers, sota la direcció de Carles
Magraner, ha dut a terme una tasca
investigadora i
musicològica a favor del patrimoni musical
espanyol, des de l´època medieval fins al segle XIX. El
resultat, transformat en testimoni musical, conjuga a la
perfecció tres factors clau: el rigor històric, la
sensibilitat musical i, molt especialment, un
incontenible desig d´expressar i comunicar les seues
pròpies experiències.
L'activitat concertística de la formació ha sigut molt
intensa des de l'inici de la seua activitat i ha
recorregut les millors sales de música d’Espanya:
Auditori Nacional d´Espanya, Palau de la Música de
València, Palau de la Música Catalana, etc. Així mateix,
ha participat en molts festivals, entre els quals cal
destacar el Festival de Música Antiga de Barcelona,
Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l'òpera Los
elementos d'Antonio Literes), Festival de Teatro Clásico
de Almagro, Festival de Música Antiga i Barroca de
Peníscola, Festival de Peralada, Quinzena Musical
Donostiarra, Los Veranos de la Villa (Madrid), Festival
Grec (Barcelona), Festival Internacional de Música y
Danza de Granada i Festival de Música Religiosa de
Cuenca, entre altres.
No obstant això, la seua projecció també és
internacional. Ha fet gires de concerts i ha participat
en festivals de països com França, Bèlgica, Romania,
Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, Marroc,
Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Portugal, Grècia,
Argentina, Brasil, EUA, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba,
Croàcia, Xina, Algèria, etc.
Esta trajectòria d'estudi i recuperació de la música
antiga ha quedat arreplegada en els 35 discos que ha
gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell
discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, que ha
obtingut molt bones crítiques per part de la premsa
especialitzada, a més de premis i distincions entre els
quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat
pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l'editorial
Premsa Valenciana, i recentment el Premi Cívic 2008
d'Almussafes -Ribera Baixa.
La seua activitat ha anat més enllà del que és
estrictament musical: ha fet incursions en les arts
escèniques en col·laboració amb directors reconeguts com
Àlex
Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume
Martorell i
Bigas Luna; amb
coreògrafs com Santiago Sempere, amb el
Cor
de la Generalitat Valenciana, i amb músics d'unes altres
disciplines com Joan Enric
Lluna o Miguel Marín. Ha recuperat la versió
escenificada de la sarsuela inèdita La madrileña
de Vicente Martín i Soler, el primer Oratorio Sacro
espanyol, i una aproximació històrica a la interpretació
del drama en dues parts per a la Festa de l´Assumpció de
la Verge Maria d´Elx. La seua música del Cant de la
Sibil·la forma part de la banda sonora de la
pel·lícula Son de mar, de Bigas Luna. Este
treball va suposar l'inici d'una relació professional
amb el director català, que l´any 2003 va requerir la
participació de Capella en l'adaptació de les
Comedias bárbaras, de Valle-Inclán, en la clausura
de la II Biennal de València.
Les ajudes institucionals que, des de fa anys, són
constants per part de l´Institut Valencià de la Música
de la Generalitat Valenciana i de l´INAEM del Ministeri
de Cultura, permeten que hui siga una realitat la seua
difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i
internacional. La Universitat de València, per la seua
banda, patrocina les activitats d'investigació,
recuperació i difusió del patrimoni musical dutes a
terme per Capella de Ministrers. |
