COCENTAINA
| ALTITUD |
SUPERFÍCIE |
CENS 1900 |
CENS 2000 |
CENS 2008 |
GENTILICI |
|
434 m |
52,94 km2 |
5.400 |
|
11.383 |
Cocentainer/era |
Cocentaina és el cap de la comarca del Comtat i, encara que fonamentalment la població es concentra al casc antic, hi ha els següents nuclis de població: Alcúdia, Algars, de Benifloret, Estació Nord, Gormaig, Penella, Poble Nou de sant Rafel. Els seus veïns també són coneguts amb el malnom de socarrats com a record de la conquesta cristiana i els successius aixecaments mudèjars.
Situada a la vora del Serpis, en els vessants de la Mariola, la seua principal altura és l'emblemàtic Montcabrer (1390 m). Amb aquesta presentació es pot suposar que el terme és ric llocs d'esbarjo, senderisme, muntanyisme, etc; esmentarem, doncs, la ruta ecològica de la Mariola, Sant Cristófor, Santa Bàrbara com a petita mostra d'ells.
És un dels municipis del País Valencià amb més troballes prehistòriques, així s'hi ha trobat deixalles del Musteriense, del Neolític, del Bronze, dels romans i dels àrabs que van ser els fundadors de l'actual Cocentaina. Després de ser conquistada el 1248 per Jaume I (1208-1276) , la vila i la seua comarca es van veure atacades pel cabdill Al-Azraq (1208-1276) el 1252 i el 1258 per la qual cosa s'hagué de fortificar en diferents ocasions; el domini efectiu sobre la vila no es produí, nogensmenys, fins la rendició d'un nou focus de resistència capitanejat per Al-Azraq el 1276; fins 1291, en què és cedida a l'almirall Roger de Llúria (1250-1305) , roman en mans de la Corona, sota la família Llúria roman fins 1442 en què el rei Alfons el Magnànim (1380-1458) va fer donació de la vila, la seua extensa comarca i de la seua abundant població mudèjar a Ximén Pérez de Corella qui, a més a més, rebé el títol de comte i la ciutat, per extensió, va ser coneguda com a Ciutat Comtal; una equilibrada economia agrària, combinació de regadiu i secà, i la imponent força de treball de la seua població morisca fonamentaren l'auge de Cocentaina durant el segle XVI; en vespres de l'expulsió dels moriscs la vila va haver de comptar amb una població composta per prop de 2.000 cristians vells i poc més de 1.000 moriscs residents a la seua aljama; resulta fàcil comprendre el fort impacte que l'estranyament dels moriscs decretat el 1609 tingué per a Cocentaina i la seua comarca; el segle XVIII és de recuperació econòmica; en 1805 el senyoriu passa als ducs de Medinaceli ; durant el XIX continua augmentant-se la superfície conreada i comença a sorgir una tímida indústria tèxtil, influïda per la proximitat d'Alcoi, i amb ella uns petita xarxa de petites indústries i comerços; en la dècada dels seixantes del segle passat hi arriba un important contingent d'immigrants castellans.
La principal producció agrícola és l'oliva, de què s'extrau un bon oli, comercialitzat amb el nom “Oli d'Or”; també ametla, fruites i hortalisses, sens oblidar les herbes aromàtiques i medicinals de la serra de Mariola. La indústria predominant és la tèxtil; altres dignes d'esment, el cartró i el plàstic. El sector comercial i la construcció completen l'apartat econòmic.
Compta també Cocentaina amb extensió de la Universitat d'Alacant.
La passejada per Cocentaina evoca èpoques anteriors, el casc urbà conserva bona cosa de cases i palaus medievals i el Raval ofereix el record dels àrabs amb els seus carrers i atzucacs blancs, estrets, torts i costeruts; arreu del poble podem trobar una de les col·leccions de taulellets devocionals del XVIII del País Valencià. Els monuments més representatius són:
-
Palau Comtal. Del segle XVI, barreja de gòtic i renaixement, fou bastit sobre un palau musulmà del segle XII. El seu interior conserva importants obres d'art, entre elles un retaule atribuït a Jacomart (1413-1461) . És propietat municipal i alberga dependències municipals com ara la biblioteca i l'arxiu. La seua conservació és prou bona.
-
Convent de Franciscans. Bastit en 1571 sobre una antiga ermita. També conserva interessants obres d'art i, a la porta, una creu gòtica de pedra.
-
Convent i monestir de la Verge del Miracle. Ocupa part del Palau, fou aixecat a partir de 1656 i, entre d'altres obres d'art, conserva una taula gòtica, el reclinatori del comte i una icona bizantina.
-
Església de El Salvador. Edificat en el segle XVI, al Raval, sobre la mesquita. Conserva un sòcol de taulell del segle XVIII i molts més detalls decoratius.
-
Església de santa Maria. Original del segle XIII, ha sofert diverses modificacions i afegits, l'últim en 1853. Conserva també important tresor artístic.
-
Ermita de sant Cristòfol. Segle XV.
-
Ermita de santa Bàrbara.
-
Església de sant Pere de l'Alcúdia.
-
Castell de Cocentaina. En el cim de Sant Cristòfol ( 750 m ). Musulmà, dels segles X-XI. Destruït en 1303, conserva restes de torres i murades. La torre major, de planta quadrada, ha estat recentment restaurada.
-
Muralles i torres. Pràcticament inexistents, les poques restes que n'hi ha estan integrades en les cases actuals, només es conserven els portals de Xàtiva, Sant Jaume i el d'Alcoi.
-
Castell de Penella. Segle XIII. En ruïnes, tan sols conserva una grandiosa torre major.
-
Casa Museu del Comtat del Centre d'Estudis Contestans. Amb àmplia informació sobre l'elaboració tradicional del vi, l'oli i la farina.
-
Casa del Fester. Amb tot allò relatiu als Moros i Cristians.
A banda dels Moros i Cristians, Cocentaina compta amb altres festes, com ara la dels Nanos , que es celebra en març al Raval i consisteix a exposar als carrers figures fetes pels veïns en què es fa crítica de l'Ajuntament i d'algun que altre veí.
L'1 de novembre té lloc la Fira de Tots els Sants, pot ser la més important de tota la nostra geografia; enorme manifestació popular que se celebra des del segle XIV.
Anualment s'hi celebra la Biennal d'Art Agulló de Cocentaina i enguany, 2004, de maig a desembre s'estan celebrant els “700 anys de socarrats” en commemoració de la conquesta cristiana.
Els aperitius: tostons, roviols, avellanencs amb tomaca, sangueta; els menjars de taula: fassedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta, borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arròs al forn amb trossets, garronets; les postres: mantegades, genaros, carquinyols, paciències, pastisset de moniato, d'ametla; begudes típiques: herbero, salvieta, mentira, agua limón negre , infusions d'herbes de la Mariola, cafè licor, són una bona mostra de la rica gastronomia contestana.
